‘La memoria de un asesino’: res per recordar

Després de l’èxit obtingut amb ‘Venjança’ (2008), Liam Neeson ha protagonitzat nombroses pel·lícules pertanyents a aquest subgènere conegut com a acció geriàtrica, però molt poques han reflexionat realment sobre l’efecte que el pas del temps té en els que han fet de la violència justiciera el seu mode de vida. La novetat del director Martin Campbell mira de posar remei a aquesta carència, i per tant és una llàstima que no ofereixi ni fondària emocional ni escenes físiques memorables i sí, en canvi, un excés de clixés i improbabilitats.

Inspirada en una pel·lícula belga del 2003, ‘La memoria de un asesino’ retrata un assassí a sou malalt d’Alzheimer que comença a penedir-se dels seus pecats al veure’s immers en un cas d’explotació sexual infantil. A la seva pell, Neeson torna a exhibir la combinació de presència intimidadora i hieratisme amb traces de vulnerabilitat que ha fet d’ell un expert en aquests papers, però Campbell no dota el protagonista de cap interès. No utilitza la malaltia com a guia formal o dramàtica del relat sinó només com un inconsistent truc narratiu, no sembla captar la ironia consubstancial en algú que descobreix la seva consciència just quan la ment se li apaga, i no explota els paral·lelisme entre el personatge i el mateix Neeson, dos homes d’acció que no podran seguir sent-ho gaire temps. Com a resultat, ‘La memoria de un asesino’ convida a ser oblidada just a la sortida del cine.