MÉS PERIÓDICO
Martín Álzaga, ‘Macoco’: l’esbojarrat playboy que va inspirar el Gran Gatsby
El playboy argentí va col·leccionar dones, va negociar amb mafiosos i presidents, va guanyar carreres i va atraure les estrelles de Hollywood a les seves festes. I el seu amic Scott Fitzgerald en va prendre bona nota
Segons la parla popular argentina, de qui malgasta de forma ostentosa la seva riquesa es diu que ‘tira la manteca al techo’. L’expressió va néixer a principis del segle passat a París, en un dels salons del restaurant Maxim’s. Per no avorrir-se mentre esperava el menjar, un jove va decidir posar a prova la seva punteria catapultant trossos de mantega amb la forquilla en direcció als sins de les turgents valquíries que decoraven el fresc pintat al sostre. L’ocurrència va ser immediatament emulada pels seus companys de taula, tots nens de bona família, i convertida en una competició. Poc després, d’alguna manera, ‘tirar manteca’ ja s’havia convertit en un divertiment típic dels ‘pijos’ de Buenos Aires.
La vida del creador d’aquesta pràctica donaria per fer unes quantes pel·lícules. Es deia Martín Máximo Pablo de Álzaga Unzué però, per decisió del seu pare, sempre se’l va conèixer com a Macoco. Pel que sembla hi va haver un regne africà anomenat igual, poblat per caníbals, tot i que aquest no era el motiu del sobrenom. Álzaga Unzué ‘caçava’ dones, però no se les menjava. Si bé només es va casar dues vegades –primer amb la ‘socialité’ Gwendolyn Robinson i després, amb l’actriu i model Kay Williams, que posteriorment passaria per l’altar amb Clark Gable–, se li atribueixen idil·lis amb Rita Hayworth, Gloria Swanson, Dolores del Río, Greta Garbo, Marlene Dietrich, Ginger Rogers, Claudette Colbert i Carmen Miranda, entre moltes altres.
«¿Què es necessita per ser un playboy?», li van preguntar una vegada a Macoco. La seva resposta: «Tenir molts quartos, cultura, amistats, simpatia, decència i, sobretot, món; un playboy no és tal fins que participa en un safari africà i fa la volta al món amb el iot d’un príncep hindú». Ell va tenir tot d’una cosa i va fer totes les altres, i moltes coses més. Va ser soci de mafiosos, va fer negocis amb presidents com Perón i De Gaulle, es va fer amb ments genials com Marie Curie i Alexander Fleming i va ser, o almenys això es diu, el model en qui el seu amic Francis Scott Fitzgerald es va inspirar per crear el protagonista d’‘El gran Gatsby’.
La fortuna del rebesavi
‘Macoco, el primer playboy’, biografia escrita per Roberto Alifano, l’edició espanyola de la qual arriba demà a les llibreries, afirma que Álzaga Unzué va ser també l’argentí que més diners va gastar en la seva vida, i que durant els seus anys instal·lat a França –que va passar vivint entre residències que havien pertangut als Romanov i vinyes prèviament habitades per Claude Monet– va inspirar el símil ser ric com un argentí.
La seva fortuna provenia del seu rebesavi, Martín de Álzaga, un basc que havia arribat a Sud-amèrica sense ni cinc i havia fet fortuna a través dels tripijocs, i el llibre recorda com hi va recórrer per costejar o reparar successives bogeries de joventut. Es diu que una nit es va rentar els peus en una palangana plena de xampany, que va destrossar amb el cotxe l’aparador dels grans magatzems londinencs Harrod’s que va cremar una escola, que va organitzar espectacles malabars amb nans despullats, que va matar un hipopòtam del zoo llançant-li maons a la boca, i que gairebé va morir aixafat contra un molí a bord d’una avioneta.
Mentrestant, és veritat, també va dedicar durant aquests anys a iniciatives més constructives: va obrir la primera ‘boutique’ de Buenos Aires, va importar cotxes de luxe i llanxes esportives, i va obtenir diversos triomfs internacionals com a pilot de carreres: entre 1923 i 1924 va córrer les 500 Milles d’Indianapolis, i fins i tot va pujar dalt de tot del podi del Gran Premi de Marsella. Com a boxejador, en canvi, es va limitar a petonejar la lona.
Rei de Hollywood
El seu posterior periple nord-americà es va iniciar a la Costa Est. Aquí va conèixer Al Capone, però va preferir fer negocis amb un altre gàngster, John Perona; el local nocturn que van regentar junts a Nova York, Bath Club, va acabar destrossat per mafiosos rivals. A la Gran Poma també va ser amo del Morocco, potser el cabaret més exclusiu del món. Una nit qualsevol, entre les butaques entapissades amb pell de zebra caçada per ell mateix, es podia veure Humphrey Bogart bevent amb Gary Cooper, Truman Capote compartint xafarderies amb Marlene Dietrich o Marilyn Monroe grapejant-se amb Joe DiMaggio. I, pel que sembla, a la seva pista de ball Macoco va ensenyar a ballar el tango a Charles Chaplin sota l’atenta mirada de Salvador Dalí.
En qualsevol cas, són moltes més les celebritats que van passar per la seva mansió de Hollywood. Aquí va firmar contractes amb magnats com Howard Hughes i Aristotelis Onassis, va celebrar festes amb convidats com Laurence Olivier, Alfred Hitchcock, Groucho Marx, Antoine de Saint-Exupéry i Gina Lollobrigida, i va regalar a Errol Flynn un veler de 40 metres amb què havia fet la volta al món, i a bord del qual l’actor va passar els seus últims dies, enfonsat per l’alcohol i les drogues.
Inevitablement, la festa va durar el que van durar els diners. Després de polir-se els fons del rebesavi i ser desheretat per les seves tietes, escandalitzades pel seu estil de vida, va viure avorrit i deprimit fins a la seva mort el 1982, en un modest apartament de Buenos Aires on mai hi havia mantega a la nevera, i molt menys al sostre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
