‘Black phone’: monstres, traumes i un soterrani

Com la que el va convertir en referent del cine de terror modern, ‘Sinister’ (2012), la nova pel·lícula de Scott Derrickson parla de nens que lluiten per sobreviure i de nens convertits en fantasmes, incorpora imatges de vídeos propietaris pertorbadors, fa al·lusions òbvies a l’imaginari de Stephen King –l’autor del relat en el qual es basa, Joe Hill, és fill de King– i inclou un formidable treball d’Ethan Hawke, aquí en la pell de l’assassí emmascarat que sembra el pànic en una comunitat i sobretot en l’adolescent que manté segrestat al soterrani.

Innocència perduda

‘Black Phone’ pot definir-se com un clàssic relat sobrenatural de morts que tornen al món dels vius per saldar comptes, però també com un retrat d’innocència perduda –en concret, robada– i trànsit a l’adultesa, o com un estudi de la solidaritat entre germans i l’impacte que els abusos dels pares tenen sobre els fills, o com un exercici de nostàlgia cinematogràfica, o com una al·legoria religiosa. I malgrat que Derrickson aconsegueix dotar el metratge d’una atmosfera d’amenaça i puntuar-lo amb efectius esclats de violència mentre exhibeix imatges enlluernadores i moviments de càmera precisos, en última instància la pel·lícula funciona com una connexió d’idees que no aconsegueixen ser explorades ni connectades entre elles. No arriba a tenir clar si el seu objectiu és reflexionar sobre allò que ens converteix en monstres o si simplement provocar-nos ensurts.