Obituari

S’apaga una estrella de la lírica: mor Teresa Berganza

  • La llegendària cantant madrilenya va morir aquest divendres als 89 anys

3
Es llegeix en minuts
Pablo Meléndez-Haddad

Aquest divendres va morir al seu estimat San Lorenzo de El Escorial (Madrid) la llegendària mezzosoprano madrilenya Teresa Berganza, considerada una de les cantants més importants del segle XX. Nascuda el març de 1933, va començar els estudis musicals a l’Escola de la Fundació Vázquez de Mella, i els va aprofundir al Conservatori de Madrid (piano, òrgan, composició, harmonia, música de cambra, història de la música i direcció orquestral) i en la càtedra de cant i tècnica vocal de Lola Rodríguez Aragón. Des de molt aviat va destacar pel seu virtuosisme en el repertori clàssic i belcantista, i va arribar a convertir-se en una de les intèrprets més importants de Mozart i Rossini. Es va graduar el 1954 (Premi Final de Carrera de Cant) i va ser becada pel Ministeri d’Educació per perfeccionar-se a Àustria.

Va debutar el 1956 a l’Ateneu de Madrid amb el cicle de ‘lieder’ de Schumann ‘Frauenliebe und leben’ i amb cançons de Reger i Montsalvatge, i aquell mateix any es va presentar a París. El 1957 va començar la seva arrencada internacional al Festival d’Ais de Provença (França) com a Dorabella, de l’òpera de Mozart ‘Così fan tutte’. En aquest mateix escenari oferiria gran part del seu repertori, com Cherubino (‘Nozze di Figaro’, Mozart), Rosina (‘Barbiere di Siviglia’, Rossini) o Ruggiero (’Alcina’, Händel). Abans del seu triomf a Aix havia ofert un concert al costat de la RAI a Milà amb ‘Dido and Aeneas’ (Purcell) a més de participar en una pel·lícula com a protagonista de ‘L’italiana in Algeri’ (Rossini). A Glyndebourne va impactar amb Cherubino i, també el 1957, va debutar a la Scala de Milà a ‘Le comte Ory’.

Amb Maria Callas

El seu debut als Estats Units es va produir l’any següent a Dallas al costat de Maria Callas com a Neris a ‘Medea’. A partir de llavors va començar a desenvolupar una important carrera discogràfica, amb més de 200 gravacions entre recitals, òperes completes, oratoris i sarsueles.

El 1960 va debutar a Londres i el 1967 va cantar per primera vegada al Metropolitan Opera de Nova York (Cherubino), ciutat on s’havia presentat al Carnegie Hall el 1964. Al Colón de Buenos Aires va debutar amb ‘La Cenerentola’ (Rossini), on oferiria la pràctica totalitat del seu repertori. La seva ja imparable trajectòria la portaria a treballar amb directors de la talla de Von Karajan, Böhm, Solti, Giulini, Abbado, Zeffirelli, Ponnelle, Strehler o Faggioni.

Un altre dels seus papers fetitxe va ser la protagonista de ‘Carmen’, de Bizet, personatge a qui va brindar noves arestes interpretatives, fent-lo seu des de la primera interpretació al Festival d’Edimburg, el 1977, junt amb Plácido Domingo. També es convertiria en un dels seus personatges emblemàtics la Charlotte de ‘Werther’ (Massenet), que incorporaria el 1979 a l’Òpera de Zuric.

A causa de la seva maternitat, va equilibrar des de molt aviat la seva agenda operística amb recitals i concerts, i es va convertir en una especialista en el repertori espanyol, alemany, llatinoamericà, rus i francès. Va participar en diversos projectes operístics cinematogràfics, com ‘Il barbiere di Siviglia’ (1972), ‘Don Giovanni’ de Mozart (1979), ‘Werther’ i ‘Carmen’ (1980).

L’Expo de Sevilla

Notícies relacionades

El 1992 va ser una de les protagonistes de la gala inaugural del Teatro de La Maestranza i de l’Expo de Sevilla cantant ‘Carmen’ al costat de Josep Carreras i dirigida per Plácido Domingo. Des de 1995 formava part de l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Va ser catedràtica de cant de l’Escola Superior de Cant Reina Sofia de Madrid i en els últims anys es va dedicar a la docència dictant classes magistrals a tot el món.

Entre altres reconeixements tenia el Llaç d’Isabel la Catòlica, la Medalla d’Or de Belles Arts el 1982, la Medalla d’Or de la Comunitat de Madrid, el Gran Premi Rossini, el Premi Mundial de la Crítica, diverses vegades el Gran Premi del Disc, el Dona de l’Any 1993 als Estats Units, el Premi Nacional de Música del 1996, el Premi Príncep d’Astúries de les arts del 1991 i el Premi Òpera Actual. Així mateix és Filla Adoptiva de San Lorenzo de El Escorial i Comanadora d’Arts i Lletres de la República Francesa. Porten el seu nom un conservatori a Madrid, un auditori a Villaviciosa de Odón (Madrid) i un carrer a San Lorenzo de El Escorial. La seva autobiografia es titula ‘Flor de soledad y silencio: Meditaciones de una cantante’ (2000).

Temes:

Òpera Obituaris