‘Para Chiara’: una altra forma de rebel·lia juvenil

Retrat d’una adolescent que descobreix la implicació de la seva família en la màfia, ‘Para Chiara’ és l’entrega final de la qual Jonas Carpignano ha definit com a Trilogia Calabresa. Com en ‘Mediterranea’ (2015) i ‘A Ciambra’ (2017), centrades respectivament en la immigració i la comunitat gitana, el director italià retrata la localitat de Gioia Tauro –un dels principals centres d’activitats de la temible ‘Ndrangheta’– amb autenticitat pròpia del cine documental matisada a base d’habilitat a l’hora de dotar les imatges de càrrega poètica i atmosfèrica.

Especialment durant la seva primera part, ‘Para Chiara’ desatén els gàngsters per explorar la confusa psicologia i les emocions contradictòries del seu personatge titular i recordar-nos com, sovint, créixer significa comprendre quantes coses ignores sobre els teus éssers estimats; és llavors quan resulta especialment absorbent. A partir de llavors va perdent interès a mesura que adopta els contorns d’un ‘thriller’ i acumula incidents de manera una mica artificiosa a fi de situar el protagonista en un dilema i anar fabricant una conclusió per al relat. No es ressent en el procés, això sí, la capacitat de Carpignano per capturar amb naturalisme seductor un entorn en què les interaccions socials estan marcades per la pobresa, el racisme i el crim, i per tocar-nos la fibra sense recórrer al sentimentalisme o la cursileria.