Crítica de música
El brillant Rei Artur de Vox Luminis
El conjunt belga és ovacionat per la interpretació de l’òpera de Purcell

Les ‘semiòperes’ d’Henry Purcell representen un dels pocs moments d’esplendor del gènere líric anglès. Händel, un alemany, continuarà la tradició a la capital britànica portant l’òpera a la seva màxima expressió, un llenguatge que al Regne Unit s’apaivagarà fins entrat el segle XX, quan Britten irromp en el panorama amb el seu geni creador i l’amor per la música teatral. L’obra de Purcell, tret de per ‘Dido and Aeneas’, continua sent molt poc divulgada, per això és tan d’agrair que el cicle Palau Opera ofereixi gairebé de forma consecutiva dues de les seves obres, ‘King Arthur, or the British worthy’ (1691) i ‘The fairy Queen’ (1692), aquesta última programada el 16 de març. Totes dues arriben a Barcelona a càrrec del grup belga Vox Luminis i sota la direcció de Lionel Meunier. ‘King Arthur’, dilluns passat, va comptar amb l’actor Pere Arquillué com a narrador en una proposta amb algun detall de semiescenificació per part d’Isaline Claeys en el moviment del cor, autora dels textos explicatius, junt amb Simon Robson.
L’escola belga d’intèrprets de música antiga amb criteris historicistes ja compta amb dos o tres generacions, potser per això el resultat artístic d’aquesta vetllada ha sigut tan extraordinari gràcies a una orquestra de músics virtuosos i a un cor amalgamat, empastat i modelat fins al més ínfim detall. Les veus solistes del cor no tenien en general el nivell per assolir l’excel·lència, detall que en part va llastar el resultat. Hi va haver excepcions afortunades, com el tenor Jacob Lawrence amb una impecable ‘How blest are shepherds’, la soprano Sophie Junker com a eficaç Cupido o la particular i sonora veu blanca de Zsuzsi Tóth com a Venus. Un discret Sebastian Myrus va defensar la famosa ‘The cold song’ (’What power art thou’). Però si hi va haver alguna tara entre els solistes –a càrrec dels personatges bucòlics i fantàstics–, s’oblidava ràpidament davant les superbes intervencions d’orquestra i cor. Els veritables protagonistes de la trama –Arthur, Oswald o Emmeline, eren rols parlats, que aquí es van eliminats i les seves accions apareixen concentrades en els textos de Claeys.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Turisme de masses Inventen platges falses per despistar els turistes a les Balears
- Pobresa a Catalunya La vida en un garatge de tres nens de l’Hospitalet: «¿Fins quan hem d’estar així?»
- Protesta Joves extutelats imploren a Drets Socials que no els faci tornar ajudes
- Baròmetre municipal La vivenda supera la inseguretat com a principal problema dels barcelonins
- Aquest dilluns L’onada de calor activa avisos per altes temperatures a tot Espanya i eleva a vermell el llindar de risc per la salut