El brillant Rei Artur de Vox Luminis

L’escola belga d’intèrprets de música antiga amb criteris historicistes ja compta amb dos o tres generacions, potser per això el resultat artístic d’aquesta vetllada ha sigut tan extraordinari gràcies a una orquestra de músics virtuosos i a un cor amalgamat, empastat i modelat fins al més ínfim detall. Les veus solistes del cor no tenien en general el nivell per assolir l’excel·lència, detall que en part va llastar el resultat. Hi va haver excepcions afortunades, com el tenor Jacob Lawrence amb una impecable ‘How blest are shepherds’, la soprano Sophie Junker com a eficaç Cupido o la particular i sonora veu blanca de Zsuzsi Tóth com a Venus. Un discret Sebastian Myrus va defensar la famosa ‘The cold song’ (’What power art thou’). Però si hi va haver alguna tara entre els solistes –a càrrec dels personatges bucòlics i fantàstics–, s’oblidava ràpidament davant les superbes intervencions d’orquestra i cor. Els veritables protagonistes de la trama –Arthur, Oswald o Emmeline, eren rols parlats, que aquí es van eliminats i les seves accions apareixen concentrades en els textos de Claeys.