Tombant estereotips

Peter Dinklage: Cinc curiositats de l’actor amb més carisma de ‘Joc de trons’ (i el ‘Cyrano’ més xato)

L’intèrpret que va conquistar crítica i públic per encarnar Tyrion Lannister en la ficció de HBO protagonitza la nova versió musical del clàssic d’Edmond Rostand

Peter Dinklage: Cinc curiositats de l’actor amb més carisma de ‘Joc de trons’ (i el ‘Cyrano’ més xato)

REUTERS / CAITLIN OCHS

  • ‘Cyrano’: el clàssic romàntic reneix en clau de musical

5
Es llegeix en minuts
Laura Estirado
Laura Estirado

Periodista

Especialista en Gent, Moda, Tendències, Estil y Xarxes

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Gairebé sempre els protagonistes de les històries eren els herois alts i guapos, un estereotip que a poc a poc comença a caure en el cine (per sort, cada vegada més divers) gràcies a actors com Peter Dinklage. Els centímetres que li falten per la seva acondroplàsia de naixement els supleix l’intèrpret amb quintars de carisma i un encant devastador que entabana la càmera. El seu paper més conegut fins a la data, el de Tyrion Lannister a ’Joc de trons’ (HBO), no només el van convertir en una nova icona pop per al públic, sinó que li va valer quatre premis Emmy i un Globus d’Or, a més del fervor del mateix autor de la saga, ‘Canción de hielo y fuego’, George R.R. Martin, que confessa que ell és el seu «personatge favorit».

La seva pròpia dona, la directora teatral Erica Schmidt, que és també l’autora del guió de ‘Cyrano’, on Dinklage brilla com a gran protagonista, assegura que «li encanta flirtejar» i que ho fa fabulós. Dins i fora del set. Emilia Clarke, la mare de dracs, Daenerys Targaryen, també ha lloat així la seva «irresistible» personalitat: «Una vegada, la meva mare, que és molt anglesa, va anar a veure’m al rodatge de la sèrie i mai l’havia vist posar-se tant vermella com quan es va posar a parlar amb Peter. El seu enginy és més agut que el de Tyrion».

Notícies relacionades

Ara interpreta un altre personatge amb un do especial per a la paraula: el ‘Cyrano de Bergerac’ que Edmond Rostand va estrenar el 1897. Però en la nova versió musical de Joe Wright no és un galant amb nassos de cartró, sinó un tipus d’1,35 metres hàbil espadatxí i que enfila versos, canta, balla i el que li tirin.

Per a aquest intèrpret no hi ha límits, ni barreres; adeu estereotips.

Teatral des de petit

Quan va venir al món, l’11 de juny del 1969 a Morristown (Nova Jersey; EUA), els seus pares –Diane, professora de música, i John Carl, venedor d’assegurances– van preferir obviar que el seu fill petit patia de nanisme (és l’únic cas en la família). Ni li van baixar les prestatgeries perquè arribés a les coses ni el van tractar diferent que al seu altre fill, amb el qual Peter va començar a representar funcions teatrals des dels 6 anys. La seva estatura el va amargar l’existència fins a l’adolescència: odiava que la gent mesurés les seves paraules en la seva presència; ara, en canvi, agraeix que se li acostin pel seu treball. Però en els seus anys universitaris –va estudiar teatre– ja es va deixar anar la melena: tenia un grup punk anomenat Whizzy, vestia de negre i fumava marihuana.

Ni elf ni follet

No va arribar a l’actuació per acceptar papers d’elf, ni de follet, ni de quadrilla de circ, la qual cosa li va fer perdre algunes feines al principi de la seva carrera, perquè, com ha confessat: «Abans que aparegués el meu personatge a ‘Joc de Trons’ les persones de la meva estatura no interessàvem a cap productor». El primer cop de sort li va arribar com a protagonista de la premiada i independent ‘Vías cruzadas’ (2003), on interpreta un home fastiguejat per la seva baixa estatura. Això li va obrir les portes per participar en altres produccions més taquilleres, com ‘Elf’ (2003), ‘Las crónicas de Narnia: El príncipe Caspian' (2008) o 'X-Men: Días del futuro pasado' (2014).

Tumbatòpics

Però la loteria de veritat li va tocar el 2009, quan el van contractar per interpretar un dels personatges amb més arestes i recorregut de la sèrie ‘Joc de trons’, que HBO va estrenar el 2011. George R. R. Martin i els productors només el volien a ell per al paper de l’astut i loquaç ‘Mediohombre’ Tyrion Lannister, sempre del costat dels bons tot i que acabés de matar el seu pare (per un bon motiu, és clar). Durant els gairebé 10 anys en què es va rodar la sèrie, la seva família i ell van viure sis mesos a l’any a Irlanda, país d’on provenen els seus parents materns. Gràcies a la fama del seu personatge ara remarca en cada entrevista que concedeix que s’ha d’acabar amb els tòpics sobre les persones nanes, i amb els estereotips que només els guapos poden tenir vida amorosa.

Gelós pare

La fama de ‘Joc de trons’ no és el que més li ha canviat la vida, confessa Dinklage, casat des del 2005 amb la directora teatral Erica Schmidt. El terratrèmol més gran ha sigut ser pare. «Això sí que és un punt d’inflexió definitiu», ha confessat en alguna entrevista l’actor, absolutament gelós de la seva vida privada i la dels seus. El 2011 va néixer la seva primera filla, de la qual es va dir que es deia Zelig, tot i que ell ho va negar, i el 2017 va arribar el seu fill, del qual tampoc ha transcendit el nom. Des de 2012 els Dinklage porten una vida tranquil·la i lluny dels focus de l’atenció de la premsa en una zona rural als afores de Nova York.

Un esperit verd

Malgrat la seva cura extrema per no deixar anar peça en les entrevistes, a Dinklage se li han escapat alguns detalls curiosos, per a satisfacció dels seus seguidors (i no el busquin a Instagram, que només trobaran algun compte creat per fans). L’actor, que el 2017 va presentar a Barcelona ‘La vida nuestra’, l’espot de Raúl Arévalo per a la campanya d’Estrella Damm, és amant dels animals i vegetarià des de l’adolescència. Si alguna vegada l’han vist menjant carn en alguna pel·lícula, sàpiguen que no és més que tofu. I aquesta cicatriu enorme que li creua la cara, de la cella fins al coll, no l’hi van posar de pega en l’època de ‘Joc de trons’; és real, un record de la seva època punk, després de caure de l’escenari.