EL FESTIVAL DE CINE FANTÀSTIC DE CATALUNYA

'Malnazidos': zombis i nazis en la guerra civil espanyola

Javier Ruiz Caldera i Alberto de Toro obren el Festival de Sitges amb una trepidant mixtura d'aventures clàssiques, humor i una mica de 'gore'

'Malnazidos': zombis i nazis en la guerra civil espanyola

EPC

4
Es llegeix en minuts
Julián García
Julián García

Periodista

ver +

Sigui certa o no la desenraonada teoria que apunta que els nazis van pretendre crear un exèrcit de morts vivents, fruit de la seva tèrbola fascinació per l’ocultisme i els experiments amb éssers humans, el cine s’ha sentit sempre atret per l’atroç binomi ‘zombi’ i ‘nazi’. Hi ha suculentes mostres d’aquest subgènere bèl·lic, com el clàssic ‘La venganza de los zombies’, de 1943, en el qual John Carradine interpreta un ‘mad doctor’ d’origen alemany que, des dels pantans de Louisiana, pretén fabricar un exèrcit de morts per als nazis; o la recent ‘Overlord’ (2018), ambientada en plena segona guerra mundial, en la qual un grup de soldats americans s’enfronta a supermalvats del Reich per salvar el món de l’apocalipsi zombi.

A ningú li havia passat pel cap traslladar el camp d’operacions de no-vius i nazis a un context tan inesperat com el de la guerra civil espanyola. Almenys en el cine, perquè la literatura de gènere ja havia fabulat sobre el tema en obres de culte com ‘Noche de difuntos del 38’, de Manuel Martín Ferreras, o 1936Z. La Guerra Civil zombie’, de Javier Cosnava, sense nazis però sí amb morts vivents i arcans rituals de vudú. La primera, en la qual soldats nacionals han d’unir forces per sobreviure davant l’atac dels zombis, és, precisament, la font d’inspiració de  ‘Malnazidos’, trepidant mixtura d’aventures clàssiques, humor i una mica de ‘gore’, dirigida per Javier Ruiz Caldera i Alberto de Toro, que s’ha encarregat d’inaugurar, aquest dijous, la 53a del Festival de Sitges.

Ruiz Caldera (Viladecans, 1976) i De Toro (Barcelona, 1972), muntador habitual de les pel·lícules del director de ‘Superlópez’, feia molt temps que «fantasiejaven» amb la possibilitat de rodar una pel·lícula junts, fins que un dia els van advertir l’existència de ‘Noche de difuntos del 38’. «Zombis i guerra civil. ¡Aquesta premissa ho tenia tot! Vam comprar el llibre divendres, el vam llegir el cap de setmana i ens vam tirar de cap a aixecar el projecte», explica De Toro. «No enteníem com mai s’havia fet una cosa així. Hi ha pel·lícules espanyoles molt bones sobre la guerra civil i pel·lícules molt bones sobre zombis, però sobre mai sobre les dues coses juntes», afegeix el director d’‘Anacleto, agente secreto’. Sumin nazis a l’equació i la cosa arriba a formidables cotes de deliri.

L’humor sempre aflora

El llibre de Martín Ferreras, ambientat en la fase final de la sagnant batalla de l’Ebre, era sever i conscienciós. La pel·lícula del tàndem català relaxa el to i obre l’aixeta de l’humor. «Era una mica necessari. [El guionista] Diego Sanjosé ens va donar un cop de mà i li va donar una pàtina de comèdia que crec que ha fet créixer la pel·lícula», afirma Ruiz Caldera. «Tot i que ‘Malnazidos’ sigui fonamentalment cine d’aventures i cine de zombis, l’humor sempre aflora quan ajuntes molts personatges en situacions extremes, fins i tot en funerals», fa broma, o no, De Toro.

En aquest sentit, el film és una aventura coral en què Miki Esparbé interpreta un capità de l’exèrcit nacional que cau presoner d’un conjunt anarco-republicà format per, entre d’altres, Aura Garrido, Luis Callejo i Álvaro Cervantes. Al grup s’acaben unint més representants del bàndol franquista i l’improbable ‘pack’ de vermells i feixistes haurà de fer pinya de mala gana davant la presència d’un letal exèrcit de zombis amb inequívoca denominació d’origen nazi.

Notícies relacionades

Sobre la possible equidistància del relat, en el qual no hi ha bons ni dolents, sinó pobra gent en lluita contra els morts vivents, Ruiz Caldera i De Toro es posen seriosos: «Pot ser que algú s’ofengui al llagir la sinopsi per la situació en què ens trobem i per com som en aquest país. Però quan veus la pel·lícula t’adones que no. Llegint entre línies veus qui són els malvats i quina és la nostra postura», raona De Toro. «La guerra civil és només un context. És una pel·li de personatges amb comportaments més morals que polítics. Només hem volgut que el públic disfruti, però fugint una mica dels tòpics, del maniqueisme habitual de les pel·lícules de la guerra civil», apunta Ruiz Caldera. «En tot cas, està clar que ‘Malnazidos’ no blanqueja el feixisme. En absolut», sentencia De Toro.

Habituals de Sitges

Tenint en compte que tots dos són habituals de Sitges des de fa molt, ¿què opinen del fet que la seva pel·lícula inauguri el festival. «Hem vist aquí centenars i centenars de pel·lícules. Hi assistim des de finals dels 80 i, en fi, és molt gratificant poder presentar aquí la pel·lícula i a sobre inaugurar el festival», explica De Toro amb una eufòria comprensible. «Quan estàvem fent ‘Malnazidos’, pensàvem en Sitges, però no per estrenar-la aquí i, ni de bon tros, ser la pel·li inaugural, sinó com a barem del que pensaria el públic en determinats moments, com reaccionaria. Sitges era el nostre filtre», remata Ruiz Caldera amb un somriure d’orella a orella que ni la mascareta oficial de ‘Malnazidos’ pot dissimular.