Critica d’‘Un pequeño mundo’: sobreviure a l’escola

L’òpera prima de Laura Wandel ens foragita al pati d’esbarjo d’una escola primària i ens convida a percebre aquest escenari com un camp de batalla o una presó. I immediatament ens endinsa en la ment fràgil i aterrida d’una nena de 7 anys, que és testimoni del ‘bullying’ que pateix el seu germà gran i dubta sobre què ha de fer respecte a això tant pel bé d’ell com per la seva pròpia integritat.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Mentre detalla amb subtilesa l’estructura i els rituals de la vida escolar, governada per jerarquies, pràctiques sàdiques i protocols per complir, Wandel explora la maldat de la qual alguns nens són capaços i el trauma que l’escola pot causar en d’altres; mentrestant, suggereix que potser sigui allà on es troba l’origen de la crueltat que impera en el món adult, i ens convida a preguntar-nos per què sotmetem els nostres fills a una cosa així.

La pel·lícula segueix en tot moment la nena. La captura gairebé sempre en primer pla i mantenint-se a la seva altura durant els 72 minuts de metratge i aquest punt de vista fa que mai sapiguem quina amenaça sotja més enllà de les vores del pla, tot i que tot quant ella contempla o pateix a la seva pell resulta familiar: els insults, la violència física, la ineficàcia d’uns pares i professors que aquí es mantenen pràcticament invisibles. Com a resultat, ‘Un pequeño mundo’ té molt de cine de terror, o de versió infantil de ‘El fill de Saül’’. És una pel·lícula brutal, completament hipnòtica.