Més que un simple nu integral

Des que la seva presentació mundial va tenir lloc fa només uns dies al Festival de Sundance, Good Luck To You, Leo Grande ha passat a ser més generalment coneguda com la pel·lícula en què Emma Thompson apareix nua íntegrament, i és injust. Sí, la dada és del tot certa, però saber-ho d’entrada predisposa a prendre’s aquest moment del nou llargmetratge de Sophie Hyde, i en concret de la magnífica interpretació de la seva actriu principal, com una cosa semblant a la fava del tortell de Reis; la veritat, no obstant, és que l’escena no és només un cop d’efecte sinó el punt d’arribada lògic per a un personatge que, després de racionalitzar una vida d’insatisfacció s’ha donat a si mateixa l’oportunitat d’entendre’s, acceptar-se i perdonar-se, i concedir-se a si mateixa el luxe de tenir un orgasme.

«Em va proporcionar una de les experiències professionals més satisfactòries de la meva vida», comenta Thompson sobre el dispositiu narratiu de la pel·lícula, presentada avui fora de concurs a la Berlinale. L’acció transcorre gairebé en la seva totalitat dins una habitació d’hotel, i seguint una sèrie de converses entre una dona i un home. Ella és la Nancy, una viuda que s’ha proposat experimentar tota l’activitat sexual que el seu tediós i cast matrimoni mai li va proporcionar; ell és el Leo, el treballador sexual que ha contractat perquè l’ajudi, i és un individu que comunica a la perfecció tant a través del seu físic com del seu tracte amable i pacient, almenys fins que la lluent façana rere la qual s’amaga es comença a esquerdar.

Notícies relacionades

Uclés guanya el Nadal amb una carta d’amor onírica a Barcelona

Les lectures més esperades per al 2026

Al llarg de quatre trobades successives, durant la major part de les quals el sexe és més una potencialitat que un fet, la parella parla per intercanviar les seves respectives opinions sobre la prostitució i la seva hipotètica legalització, negociar quant necessiten saber un de l’altre i, a poc a poc, anar fent caure les barreres que a ella li impedeixen estar prou còmoda com per ser capaç de fer el que creu que ha vingut a fer. En el procés experimentarà per primer cop en la seva vida el que significa intimar realment amb una altra persona, i deixar que aquesta connexió emocional nodreixi l’ímpetu carnal.

«El personatge que encarno no és un tipus de dona inusual», lamenta Thompson. «Històricament, al cap i a la fi, el plaer sexual de la dona ha sigut reprimit de forma sistemàtica». Al final del seu viatge, la Nancy està dreta, en pilota picada, mirant el seu cos davant el mirall i apreciant-lo per la reveladora aventura que li ha permès viure. I quan la pel·lícula s’estreni comercialment, i s’escriguin articles per elogiar el treball de Thompson, segurament la definiran com a «valenta» per haver acceptat un paper així als 62 anys. I possiblement aquest sigui un indicatiu tan precís com qualsevol altre de les expectatives que les dones es continuen veient obligades a complir.