Benidorm Fest: incògnites, dubtes i sospites sobre el jurat professional i el sistema de vot

Es tractava, doncs, en cas de reduir al mínim el pes del televot, no fos que el poble tornés a prendre’s la cosa a conya o una cosa pitjor. Per evitar-ho, va fer recaure el pes principal del vot en un jurat professional, format per experts del negoci musical i eurovisiu, i va ser aquest desmesurat pes, d’un 50%, per només un 25% del jurat demoscòpic i un 25% del popular, el que va acabar decidint el controvertit triomf a Benidorm de ‘SloMo’, de Chanel, trencant els apassionats pronòstics que, al carrer, gairebé qüestió d’Estat, consideraven com a absolutes favorites ‘Ay mamá’, de Rigoberta Bandini, i ‘Terra’, de Tanxugueiras. De la broma ‘friqui’ al desencant militant.

En qualsevol cas, apel·lar a la figura de Chikilicuatre és fer una mica de trampa, perquè entre els 13 finalistes del Benidorm Fest (elegits entre 886 precandidats) no hi havia cap proposta paròdica o indesitjada, sinó 13 cançons, algunes de les quals excel·lents, de tota mena d’estils: de l’electropop de Javiera Mena al rap-copla de Rayden, del baladisme new age de Blanca Paloma al retrodisco Varry Brava, del pop feminista de Rigoberta Bandini a l’‘europerreo’ de Chanel. Així que, ¿per què tanta por a Benidorm del televot popular? El seu escàs pes, més aviat l’excessiu del vot del jurat professional, ha sigut una les principals raons de la iracunda indignació que, a les xarxes i la vida en general, ha portat a parlar de «tongo», «tupinada» i «trilerisme» a l’hora d’elegir una proposta solvent però de laboratori com la de Chanel, descartant dues formidables icones d’una certa revolució de les dones com Rigoberta i les Tanxu. Denunciant, en suma, que la decisió de la victòria final de Chanel ja estaria marcada, o gairebé, des d’abans de la primera semifinal de dimecres i que la resta del tinglado va ser un descoratjador eurodrama per a un públic que va creure, en va, que una altra Espanya, una altra cançó, era possible.

La cosa no ha sortit bé

El fet que el jurat professional hagi entrat al pantanós terreny de la política, amb preguntes parlamentàries sobre el seu mode d’elecció, o l’assumpció per part d’RTVE de la necessitat de canvis en futures edicions del Benidorm Fest, certifiquen que la cosa, malgrat la suposada bona voluntat inicial, no ha acabat bé. Des de la primera nit es va veure clar que el jurat professional, format pels experts Natalia Calderón (cantant, actriu i ‘coach’ vocal), Miryam Benedited (coreògrafa), Estefanía García (coordinadora de l’Orquestra i Cor de RTVE), Marvin Dietmann (escenògraf) i Felix Bergsson (cap de la delegació d’Islàndia a Eurovisió), seria decisiu. Primer de tot van estripar les cartes i van deixar fora de la final les grans favorites, Tanxugueiras, que van haver de ser rescatades pel televot; i, alhora, van propulsar un liderat sideral a Chanel, per a sorpresa popular, ja que poc o res sabia de la jove artista catalana d’origen cubà.

Aquests sospitosos 21 punts

En la segona semifinal no hi va haver sorpreses, perquè el jurat professional va atorgar el seu màxim de vots, aquí sí, a l’altra favorita, Rigoberta Bandini, el mateix que faria el televot. Només quedaven tres possibles guanyadores per a la final: Chanel, Rigoberta Bandini i Tanxugueiras. El formidable èxit del trio gallec en les dues disciplines del vot popular de la seva semifinal feia presagiar que a la final s’emportarien els 60 punts en joc, la qual cosa les tornava a ficar a la partida. Però el jurat professional, igual com la primera nit, els va tornar a donar l’esquena: cinquenes classificades, amb només 30 punts, 21 punts menys que Chanel, absoluta nineta dels seus ulls. I aquests 21 punts són, per als sempre actius amics de la conspiranoia, la clau de tot. Expliquem la trama del suposat complot: en el pitjor dels casos, i atesos els precedents de les semifinals, Chanel quedaria tercera en el total de les dues disciplines del vot popular, amb la qual cosa sumaria 40 punts, això és, 20 punts menys de les Tanxu. El fet que el jurat ‘pro’ les separés ja d’entrada per 21 punts donava la victòria a Chanel, passés el que passés després. Ulls entretancats de sospita. ¿Deu passar una cosa rara?

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

¿I Rigoberta Bandini? La seva derrota la va firmar el vot del jurat demoscòpic, aquesta opaca entitat formada per 350 persones elegides per RTVE a tall de representació de la societat espanyola, que en la segona semifinal ja la va relegar a la segona posició per darrere de, hum, Gonzalo Hermida. A la final, aquest mateix jurat la va deixar en tercer lloc per darrere de les Tanxu i de Chanel, i ja que semblava clar que el televot era territori de les gallegues, quedava clar que lels daus ja estaven tirats.

El nombre total de vots

Un altre dubte queda flotant en l’ambient: ¿quants vots de la trucada o del (vetust) SMS van rebre Tanxugueiras, Chanel i Rigoberta? És igual que la diferència entre elles anés de desenes, centenars o milers, perquè al final tot es reduïa a atorgar 30 punts al primer, 25 al segon i 20 al tercer. En aquest sentit, el valor real d’un vot popular es reduïa a l’infinitesimal en comparació amb el de cadascun dels cinc experts del jurat professional; el seu pes en or. En aquest cas, el bitllet daurat a Torí i a Eurovisió 2022.