El llibre de la setmana

Crítica de ‘La verda és porta’: Quim Soler, un antiheroi de les lletres

El poeta Joan Todó aborda un llibre sobre el desconegut autor de la generació dels 70, que desborda els límits de la mera biografia

Godall Edicions

Potser hi ha una escriptura més espinosa que l’escriptura del jo: l’escriptura de l’altre o l’anomenat gènere biogràfic. Joan Todó, poeta destre i savi, és conscient d’això i en la seva aproximació —per encàrrec—a la vida del desconegut escriptor Joaquim Soler i Ferret (Barcelona, 1940-1993), ‘La verda és porta’ (Godall Edicions) juga amb un doble començament: d’una banda, reconstrueix amb una ficció a l’estil Soler els seus últims dies a l’hospital, víctima d’un càncer i, de l’altra, il·lumina amb l’assaig el recorregut vital i creatiu de l’escriptor, relacionant-lo amb el context social i històric que li va tocar viure. El període va des del franquisme fins als Jocs Olímpics, passant per la Transició; parlem de l’anomenada generació dels 70. Todó desplega una perícia enlluernadora a l’hora de transmetre, al primer començament, la personalitat inquieta, picant i desmesurada de Soler, i inventa una trama en la qual l’escriptor es passa definitivament a l’«altre bàndol», al món obert dels somnis, tal com al mateix escriptor barceloní li hauria agradat, «i com haurien de morir tots els poetes: somiant». Al segon començament, més assagístic, afina amb la descripció d’una època d’eclosió cultural i en la qual la literatura catalana es va forjant a mesura que s’entreguen premis com el Josep Pla i el Sant Jordi. El treball de Todó és minuciós, i permet comprendre com es van coure des de dins col·lectius tan importants per a la recuperació cultural com l’Ofèlia Dracs.

Un autor al marge

Notícies relacionades

Quim Soler mai va guanyar cap d’aquests premis: va ser l’etern perdedor. Aquesta imatge d’autor imaginatiu, gairebé grafòleg, però sense carrera universitària, un escriptor situat al marge de les capelletes (tot i que va acabar al cor de l’AELC i guanyant altres guardons), que gastava una narrativa experimental subversiva que ni els crítics que estaven al dia van saber valorar-la en el seu moment, és la que es manté després de llegir el llibre. Quim Soler s’alça com un antiheroi de les lletres, un escriptor incomprès i desorientat al laberint d’una prosa salvatge, però també d’una Catalunya que es reconstruïa després del franquisme, tutelada per diverses popes que marquen el cànon. Sense oblidar les qüestions ideològiques que es barrejaven amb les literàries en «un país de filòlegs i aficionats a la literatura amb microscopi».

El volum aborda qüestions essencials sobre la creació al contraposar visions oposades sobre la literatura. «La verda és porta», que dona títol al llibre, és el lema de Soler, defensor de la «novel·la imperfecta», en oposició directa a la literatura de «verb, subjecte i predicat», encarnada per Josep Pla, i que busca la bellesa en el text. També reflexiona sobre l’èxit artístic i el seu irreductible aspecte agitat, el conjunt amb un domini de la llengua que reafirma que ens movem en el camp de la narrativa: «Això no és una biografia», adverteix l’autor a la contracoberta.

‘La verda és porta’

Autor: Joan Todó

Editorial Godall

684 pàgines. 28 euros.

Temes:

Crítica de llibres Llibres

Inicia sessió 0 Comentaris

Un autor al marge

‘L’heure espagnole’, regal de fi de curs

Àlex Rigola estrenarà la temporada del Teatre Lliure amb ‘El Mestre i Margarita’

‘La verda és porta’