‘El método Williams’: així es van convertir Venus i Serena Williams en estrelles del tennis

La seva vida, des que van començar a entrenar-se amb 4 anys fins que van arribar a la glòria, és sens dubte una història de pel·lícula, una d’aquestes que tant agraden a Hollywood sobre com és possible aconseguir el somni americà amb esforç i tenacitat. Però ‘El método Williams’, que ara s’estrena, no se centra exclusivament en les imbatibles germanes, sinó que ho fa en el que se suposa el veritable artífex del seu èxit, el seu pare, Richard Williams, una figura d’allò més discutida per la seva insistència a convertir les seves filles en campiones. ¿Un boig? ¿Un visionari? La pel·lícula, dirigida per Reinaldo Marcus Green, ha sigut supervisada per la mateixa família, així que la lectura que transmet resulta d’allò més blanquejada. Que Will Smith en sigui el protagonista influeix de manera fonamental perquè el públic se senti més pròxim a aquesta figura patriarcal que a la pantalla adquireix una dimensió gairebé heroica. 

«Hi havia moltes maneres d’explicar aquesta història», diu el director. «Però més enllà de les victòries als camps de tennis, el que ens va interessar va ser el procés que hi va haver darrere. Perquè en realitat, la pel·lícula va sobre una família que lluita junta per aconseguir un objectiu». «Més que un objectiu, un somni», continua dient Will Smith durant la compareixença de premsa. «Un somni impossible. En essència, es tracta de voler ser les millors versions de nosaltres mateixos, i de com es pot aconseguir gràcies ala força de l’esperit humà». 

Un dels aspectes més interessants d’‘El método Williams’ és precisament la forma en què es plasmen les dinàmiques familiars, la relació entre Richard i la seva dona Oracene (Aunjanue Ellis) i de com es compenetren per generar un entorn estimulant per a les seves filles dins d’un complicat barri californià suburbial i malgrat la falta de recursos econòmics. També resulten fonamentals els vincles que s’estableixen entre les germanes en el seu dia a dia, de com es recolzen i com van creixent i superant etapes. Aquesta atmosfera de quotidianitat està captada a la perfecció gràcies a la càmera de Marcus Green i a la compenetració d’un repartiment en què també destaquen les joves Saniyya Sidney, com a Venus, i Demi Singleton, com a Serena. «Les altres germanes, Isha, Lyndrea, Tunde, també estaven a les pistes recollint pilotes recolzant la Venus i la Serena, les grans ajudaven a cuidar de les petites. Era com una cadena ben greixada de protecció i calia traslladar tot això bé a la pantalla», diu el director. 

Fe irracional

Es diu que Richard Williams va elaborar un pla (de 78 pàgines) perquè les seves filles conquerissin el món del tennis i que va tenir una espècie de revelació quan va veure Virginia Ruzici jugar a la televisió. Va començar a donar lliçons a Venus i Serena amb quatre anys i es passaven hores practicant als camps públics de tennis, plogués o fes un sol que cremava. Va lluitar perquè tinguessin les millors oportunitats, els millors entrenadors. El que el movia era una fe irracional, almenys, això diu. El més esgarrifós, és que totes les seves profecies es van fer realitat. Quan el 1999 les germanes Williams es van enfrontar a la final del que ara és el Miami Open, des de les grades Richard va treure una pancarta que deia: «¡Us ho vaig dir!». Per als productors Tim i Trevor White, aquest va ser el germen de la pel·lícula. «Crèiem que no s’havia explicat prou bé el que suposava l’entrenament esportiu i això era per descomptat una motivació, però el que volíem plasmar era la història d’una família que fa realitat l’impossible». 

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

A la pel·lícula anem avançant per tots els primers passos de les germanes. Com Richard va aconseguir que Paul Cohen, que en aquell moment treballava amb John McEnroe i Pete Sampras, es fes càrrec de l’ensinistrament de Venus, com Serena va quedar relegada, però va continuar entrenant-se sota la supervisió de la seva mare, els primers campionats júniors, el seu trasllat a Florida per passar-se al programa de Rick Macci, que havia fet triomfar Jennifer Capriati, fins a arribar a la primera final de Venus contra Arantxa Sánchez Vicario. «El més difícil era de quina manera condensar tots aquests episodis fonamentals i que tinguessin un sentit i una evolució dins del relat», explica el guionista Zach Baylin. «Vaig tenir clar que l’important eren els detalls i la unió entre els personatges». 

Per a Will Smith, aquest paper pot portar-lo per fi a aconseguir l’Oscar després d’haver sigut nominat en dues ocasions, per ‘Ali’ i ‘La recerca de la felicitat’. De moment, és un dels grans favorits després de guanyar el Globus d’Or. L’actor i productor, que acaba de publicar les seves memòries, després d’un sotrac professional, sembla haver-se recuperat gràcies a aquest paper que ha sigut molt important per a ell. «Per interpretar Richard va ser fonamental la meva relació amb la meva pròpia filla, Willow, i la manera en què ha encarat la seva carrera professional. L’he intentat ajudar, però sense pressionar perquè trobés el seu espai. Hi ha un estira-i-arronsa molt complex amb els fills entre el control i la comprensió que també té a veure amb el teu propi ego».