El Pot Petit: «Ens agradaria cantar en català fora de Catalunya»

Fa 12 anys, Helena Bagué i Siddartha Vargas es van plantar amb una guitarra al convit d’un bateig del seu Castelló d’Empúries natal i van donar el tret de sortida a El Pot Petit, un dels grups de música familiar que triomfen entre els infants catalans. Des d’aleshores, aquesta banda que combina la música i el teatre d’animació als seus concerts no ha parat de créixer: ha anat sumant components (actualment tenen un espectacle amb 13 músics), han editat cinc discos, han fet més de mil concerts i han publicat ja tres àlbums il·lustrats de les seves cançons. L’últim, ‘El drac Rac’ (editorial Montena), acaba d’arribar a les llibreries coincidint amb un guardó als premis ARC, atorgats per l’Associació Profesional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya, a la millor gira adaptada per al públic familiar.

«No vam poder recollir el premi perquè estàvem actuant a la gira premiada, i això té el seu què», comenten Vargas i Bagué, més coneguts pels petits com el Pau i la Jana, els noms artístics que utilitzen quan pugen a l’escenari, on solen envoltar-se de marionetes com el Cuc Poruc, el Lleó Vergonyós o el Drac Rac. «Amb aquests personatges aprofitem per transmetre algun valor que a nosaltres ens sembla important per parlar de les emocions, com aquest drac que trenca estereotips perquè no vol menjar-se la gent, com sempre ens havien explicat», remarca Bagué, que reivindica la tasca de grups com El Pot Petit.

«El públic a qui ens adrecem és superimportant. És indispensable que, com a societat, donem el màxim valor que, quan els petits vagin a un teatre o a un concert, l’experiència sigui el millor possible», assenyala. «Fa molt temps que lluitem perquè se’ns tracti per igual que als grups de música per a adults», afegeix.

El moment més delicat

La banda va passar per un moment molt delicat fa un any, quan la pandèmia va obligar a anul·lar totes les actuacions que tenien previstes. «En teníem moltes de confirmades i, just quan anàvem a estrenar un espectacle, es va cancel·lar tot», recorda Vargas, que reconeix que van arribar a plantejar-se la viabilitat d’El Pot Petit. «Els grups de música subsistim gràcies als directes i quan te’ls tallen et preguntes: “¿I ara què?” Això ens va servir per espavilar-nos i buscar altres maneres de trobar fonts d’ingressos, com els llibres o un concert gravat en directe ‘online’ i que vam vendre al preu que decidia el públic», rememora Bagué. Ara, amb els xous ja de nou assentats, tenen previst treure noves cançons en el primer trimestre del 2022.

Notícies relacionades

El Último de la Fila: «La gent vindrà a sentir les nostres cançons, no a veure’ns a nosaltres pel nostre físic»

Una cantant catalana es cola a la llista de candidates a cançó de l’estiu a Spotify

Amb un repertori exclusivament en català, només tenen una cançó, ‘El cuc Poruc’, que van traduir a l’anglès. «El que ens agradaria seria cantar en català fora de Catalunya, com fan grups com Txarango, La Pegatina, o com gent que canta en anglès i ve aquí. Seria una manera de parlar de la normalització lingüística, però encara hem de treballar perquè sigui possible», recalquen.

Ells ja ho han intentat, però sense èxit: «De moment no ha sigut possible, tot i que posem el fil conductor en castellà perquè la gent pugui entendre del que estem parlant i després interpretem la cançó en català, com l’hem creat», expliquen. I posen com a exemple de normalització el viatge que van fer amb una oenagé al Nepal. «Vam estar 15 dies actuant en orfenats, en escoles, fins i tot en locals amb un públic adult, i les cançons en català van funcionar molt bé. És veritat que la música no té fronteres, no té idioma. Si va ser possible fer-ho al Nepal també hauria de ser-ho aquí», rematen.