40 ANYS CANTANT GOLS

Torna Manolo Oliveros, ‘la veu’ del Barça

  • El més veterà dels locutors blaugranes, que va començar a narrar gols l’octubre de 1980, torna al Camp Nou després d’una lesió que semblava un ictus i, al final, no ho va ser

  • «És una espècie de nus o variu a les venes del cervell, però els neurocirurgians prefereixen no tocar res», explica el narrador que demà torna al Camp Nou

Torna Manolo Oliveros, ‘la veu’ del Barça

EMILIO PÉREZ DE ROZAS

5
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

D'acord, sí, podran considerar-ho una casualitat. Hi estem totalment d’acord. Pitjor encara, fins i tot algun de vostès ho jutjaran una bogeria, un disbarat. També hi estic d’acord. Però no em negaran que sona a massa casualitat, a enorme bogeria i, sí, a un disbarat complet que ‘la veu’ (radiofònica) del Barça s’apagués o comencés a tartamudejar, a dubtar, just el dia, el passat 5 d’agost, a la mateixa hora (21.15 hores), que el Barça anunciava que Leo Messi, la seva veu sobre la gespa, la seva guia, la seva llum, s’apagava, se n’anava, no renovava, no seguia.

Aquell dia, Manolo Oliveros, que des que el mític i popular José María García li va dir, l’octubre de 1980, que narraria el Colònia-Barça (0-1, amb gol del monstre Quini), no ha deixat de prestar la seva veu i el seu popular «¡Leo! ¡Leo! ¡Leo!» durant més de 40 anys a l’afició barcelonista, va començar a tenir dificultats amb la seva parla, que no amb el seu pensament, amb la seva ment, amb els seus records.

Aquella nit, evidentment i tot i que ‘Oli’ estava de vacances amb la seva dona Adela al seu estimadíssim Lleó, Juanma Castaño i Paco González li van demanar que intervingués en la ràdio per comentar l’adeu de ‘D10S’. I no va estar malament. Bé, sí, perquè quan van començar a parlar dels desangelats comiats d’altres estrelles com, per exemple, Sergio Ramos, Cristiano Ronaldo o Iker Casillas, Oliveros es va adonar que aquests noms fluïen amb rapidesa de la seva ment però no podia verbalitzar-los o, si ho feia, era amb certa malaptesa.

Gran ensurt

Era com si la llengua ensopegués amb el paladar. Va tirar endavant, és clar, evidentment, ja que 50 anys de ràdio són moltes dècades com per fallar als caps. Va passar unes hores, pocs dies, dissimulant amb la família. No ho va comentar amb els seus fills el Javier i l’ Ana, que ja l’havien fet biavi, i molt menys amb l’Adela. Però, com que l’assumpte no se solucionava, al cap de pocs dies, no va tenir més remei que reconèixer-ho a la seva dona. «No sé què em passa, Adela, recordo, penso bé, puc escriure el que penso, però no em surten les paraules».

Directes a l’hospital de Lleó. Ensurt a la COPE. Paco González, Juanma Castaño, Manolo Lama i tots dient-li que estigués tranquil, que es prengués el temps que fos necessari, que no es preocupés de res i que es curés. Són 70 anys, així que poques bromes. I, sí, allà va començar un rosari de proves, desenes, que no fa falta enumerar. El que, en principi, semblava un ictus, no ho va ser.

Nou dies ingressat i cap a Barcelona amb la recomanació que se sotmetés a una artereografía «on, sens dubte, es podran veure les lesions que pateixes». Més hospitals, més proves, més tot. «No va ser un ictus, no», explica Oliveros, que demà torna al lloc on sempre va estar, la cabina de retransmissió de la COPE al Camp Nou per narrar el Barça-Elx (18.30 hores). «Es tracta, m’explica l’equip de neurocirurgians que, al final, han decidit deixar aquesta lesió quieta, sense tocar-la, al meu cervell, d’una espècie de nus o variu a les venes del cervell, sembla que lleu». Millor no tocar-lo, millor.

Un pèssim Barça

La família, entre els quals destaquen els petits Alba i Eric, que han patit per l’avi, està ja tranquil·la. També la família de la COPE. Més els oients. Qui està pitjor, en el fons, és el Barça. «¡Déu meu!, torno amb el pitjor Barça en dècades i, la veritat, no vull parlar del desastre i com de malament que van tractar Ronald Koeman perquè, si no t’agrada, si no el vols, si no creus que és el teu entrenador, ¿per què el fas patir així?», relata ‘Oli’, ja veuen, en forma com sempre.

Oliveros reconeix, amb la sinceritat de sempre, amb la fermesa que ofereix en les seves locucions, que en cap moment es va veure fora de la ràdio, de la cabina, abandonant, no ja la seva professió, sinó la seva passió: narrar partits. «Jo estava bé, em sentia bé, em trobava en forma, no havia perdut ni la parla ni la memòria, però tenia moltes dificultats per expressar-me i, evidentment, així era impossible fer ràdio i més la ràdio que ens agrada a tots. I no ho dic per les veus, pels crits, per la passió, per les celebracions, ho dic perquè tu no pots fallar, no pots decebre els teus oients i, en aquest sentit, jo no estava bé i, per tant, havia de recuperar-me totalment».

Viatge pel cos

És més, Oliveros va haver de tornar fa ja una setmana, a El Sadar, però un refredat va retardar la seva tornada. És possible, qui sap, no em vaig atrevir a preguntar-l’hi, si durant aquests dies, ja recuperat, ha tornat a visionar el CD que li van entregar els doctors de la Vall d’Hebrón en el qual una cambra microscòpica, cap d’un catèter, introduït per l’artèria femoral («aquella que escullen els toros per ferir els toreros», m’explica ‘Oli’), recorre la femoral, l’aorta, la caròtide, el seu cor i arriba a fins al seu cap per saber què té i descobrir que millor no tocar res i, simplement, o no tan simplement, vigilar aquest nus, aquesta variu per si de cas.

Notícies relacionades

Això sí, mentre el van sotmetre a aquesta artereografía, Oliveros era viu, molt viu, despert, molt despert. I els doctors li deien «ara, no respiris», i ell no respirava; «ara, no empassis saliva», i ell mantenia la boca seca; «ara, notaràs un sabor metàl·lic a la boca», i ell assaboria l’acer, mentre la camareta pujava i pujava; «ara, sentiràs una intensa calor al cap», i a ell, li sortia fum del cap; «ara, et marejaràs uns segons, però tranquil, és normal», i ell, que se sabia a les millors mans de la terra, creia viatjar per l’espai i era el catèter que continuava ascendint.

Oliveros entrarà demà al Camp Nou com qui torna a la seva casa d’estiueig de Lleó. Els caps, Paco, Juanma i Manolo no poden estar més contents. El seu ‘Messi’ ha tornat. No així el «¡Leo! ¡Leo! ¡Leo!»