EL LLIBRE DE LA SETMANA

Crítica d’‘Alguien como tú’: escurçant distàncies

Nick Hornby construeix amb calidesa i ofici la seva habitual comèdia romàntica en una geografia britànica marcada pel Brexit

Joan Monfort

Nick Hornby domina els ressorts de la ‘romcom’ com ningú. Sap que, perquè una comèdia romàntica funcioni més enllà dels seus estereotipats hàbits, la diferència és el primer. La relació entre Lucy i Joseph acumula tantes diferències –de raça, d’edat, de classe– que sembla concebuda per ser símbol d’alguna cosa, que tampoc és gaire freqüent en el gènere. El més fàcil seria entendre ‘Alguien como tú’ com una metàfora d’una Anglaterra dividida, cosa que explicaria per què està ambientada als voltants del referèndum del Brexit. En aquest esquema politicoamorós, Hornby intentaria comprendre aquest país enfrontat per la perplexitat (dels que es volen quedar) i la ràbia (dels que volen escapar-se), posant sensatesa i empatia en un escenari que deixa clar per qui va votar aquell negre dia de juny. Potser té raó certa crítica britànica, que ha acusat l’autor d’‘Alta fidelitat’ de no aportar gran cosa al debat Brexitià, que, a la terra de Boris Johnson, està tan gastat com el procés a Catalunya o el preu de la llum a tot Espanya, però la resta d’europeus agraïm que algú ens recordi que el món és boig a tot arreu, i que hi ha gent de bé que s’enamora malgrat això. Malgrat, a la fi, el que semblen diferències irreconciliables.

Sense condescendència ni pedanteria

Notícies relacionades

De tota manera, seguim amb la distància. ¿Com salvar-la perquè els amants no siguin passatgers? No és allò que els extrems oposats es toquen, és simplement un escriptor que basteix ponts, que sap que les diferències només es vencen des de la comunicació. No hi ha gaires autors que escriguin diàlegs com Hornby, en això estarem d’acord, i era difícil no caure en tòpics condescendents al fer parlar un jove dependent d’una carnisseria, tant com no caure en tòpics pedants al fer parlar una professora de literatura i cap de departament d’una escola amb dos fills i un exmarit en procés de desintoxicació. La novel·la alterna els seus dos punts de vista buscant una equidistància que resulta molt productiva per al lector, en la mesura que les dues veus estan construïdes i s’expressen des de la intel·ligència i el sentit comú.

Podríem afirmar que les dificultats amb què topa aquesta relació que es consuma passades les cent pàgines són les que qualsevol de nosaltres podríem predir. La pressió social i familiar, el què diran, el desfasament generacional, els microracismes, als que s’afegeixen les friccions trivials que es produeixen entre dues persones que viuen el seu amor des d’una complicitat més intel·lectual que física i que, per tant, pensen massa en la data de caducitat d’una relació que manifesta les seves debilitats quan surt de la zona de confort de l’àmbit domèstic. Per molt previsible que resulti, ‘Alguien como tú’ troba la seva vibrant força narrativa en la capacitat comunicativa de Hornby, en la calidesa i la veritat amb què retrata situacions que tots hem viscut o podríem viure en el món de la parella, al marge de si aquest conviu amb el Brexit o amb la por del canvi climàtic.