Jonás Trueba: «No s’ha parat prou atenció als joves»

Els camins de Jonás Trueba i Candela Recio van confluir a ‘La reconquista’. Ella tenia 13 anys i interpretava el personatge d’Itsaso Arana en un capítol de joventut en el qual també apareixia Pablo Hoyos. Quan estaven acabant el muntatge de so de la pel·lícula, la Candela va complir 15 anys, i Rafael Berrio li va gravar una versió del seu tema ‘Quién lo impide’ com a regal d’aniversari. Encara cap dels dos ho sabia, però allà s’havia generat el germen d’alguna cosa que encara estava per definir. El director només tenia una certesa, que tenia la necessitat de seguir filmant aquests dos joves, però sense que fossin personatges d’una ficció, sinó amos de la seva pròpia història. 

Així va començar el viatge de ‘Quién lo impide’. Un viatge que ha tingut moltes fases, que han anat mutant a cada moment, que s’ha anat construint a mesura que Candela, Pablo i els altres companys que s’anaven unint al projecte, creixien, anaven consolidant la seva personalitat i plasmant les seves inquietuds i les seves necessitats al llarg del procés. 

«A l’acabar ‘La reconquista’, jo tenia una enorme ansietat per rodar d’una altra manera, d’agafar la càmera i experimentar. I també tenia la necessitat de seguir Candela i Pablo. Volia captar un moment vital i conèixer de manera pròxima aquesta nova generació a la qual no se li estava parant prou atenció», explica Jonás Trueba a EL PERIÓDICO. 

No hi va haver cap pla específic. A ‘Quién lo impide’ es van anar sumant joves fins a crear un grup afí i amb un esperit similar. De vegades la Candela portava alguns amics i s’incorporaven a la gravació, però també hi va haver un procés de recerca per part de Jonás als instituts de Madrid fins a configurar el que ell expressa com «una selecció natural de càsting, molt atzarosa». «Al final érem un grup d’amics rodant», diu el director. «Una cosa que no es diferencia gaire de les meves anteriors pel·lícules, en les quals he anat repetint amb els mateixos actors per pura connexió». 

Energia i llibertat

En realitat, tot i que ‘Quién lo impide’ s’allunya considerablement de les pel·lícules que havia rodat fins al moment Jonás Trueba (així com de tot el cine espanyol en general), hi ha molts elements que es poden rastrejar al llarg de la seva filmografia, com la necessitat de trencar amb l’estructura hegemònica del relat, les digressions dins del discurs, els personatges a mig camí entre el veritable i el fictici, i els moments musicals. 

Quan feia dos anys que rodaven, van muntar una sèrie de peces que es van projectar per primera vegada a Cineteca i van passar per diferents festivals, com el D’A. Volien testar si el que estaven fent connectava amb el públic. Després del primer visionament van muntar un concert a Matadero Madrid en el qual els participants havien de fer versions de ‘Quién lo impide’ sobre l’escenari. Un moment que queda plasmat a la pantalla com un esclat d’enorme energia i llibertat i en què va ser present el mateix Rafael Berrio abans de morir. Més tard arribaria la pandèmia, i aquesta eclosió de tumult i festa donaria pas a la distància social i les converses per Zoom. «Em semblava important integrar tot això en la narració, perquè la pandèmia ha partit el món per la meitat, abans i després. ¿Com es veien ara ells mateixos en aquesta situació?», continua Trueba.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

A més de les xerrades entre els personatges, les excursions i els vincles que es desenvolupen entre ells (inclosos un capítol de ficció de caràcter romàntic), hi ha episodis fonamentals a la pel·lícula, com les eleccions del 2019. Just aquell dia, la Candela complia 18 anys i va poder votar per primera vegada. I és que la política és molt present a ‘Quién lo impide’. «Ells han crescut en un moment de gran intensitat i transformació política al país. La meva generació estava adormida, per això va ser tan important el 15-M, però ells l’han integrat en la seva vida, per això era tan crucial per a ells (i tan simbòlic) aquest primer acostament a les urnes». 

‘Quién lo impide’ és una pel·lícula riu, una pel·lícula vida, una pel·lícula assaig. Jonás Trueba ha compost un monument a la joventut del nostre país sense tenir l’ambició de fer-ho. I, per això, resulta tan reveladora, única i irrepetible.