Guardó
La fotografia a peu de carrer de Pilar Aymerich, Premi Nacional
El jurat reconeix la trajectòria de la professional catalana des dels anys 70 plantejant amb la seva obra «qüestions apressants en la realitat social i política del tardofranquisme que encara avui són de rellevància»
Periodista cultural
Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Per «una trajectòria en l’àmbit de la fotografia a peu de carrer desenvolupada a partir de la dècada dels 70 i que planteja qüestions apressants en la realitat social i política tardofranquista que encara avui són de rellevància», el jurat ha concedit aquest divendres a la fotògrafa catalana Pilar Aymerich el Premi Nacional de Fotografia 2021, dotat amb 30.000 euros.
Segons la valoració del jurat, l’obra d’Aymerich «germina des d’una noció ètica en la qual la fragilitat és el punt de partida d’una narració fotogràfica».
Aymerich (Barcelona, 1943) va estudiar a l’escola d’art dramàtic; a Londres es va introduir en el camp de la fotografia i després va ampliar els seus coneixements tècnics a París. Especialitzada en el reportatge i el retrat fotogràfic, va començar la seva carrera professional el 1968 a Barcelona col·laborant amb l’agència CIS en una època en què encara existia censura.
Després de la mort de Franco
La seva tasca com a fotògrafa de carrer va aconseguir més presència a partir de 1975, d’acord amb la visibilitat a la qual van arribar els moviments socials després de la mort de Franco. El seu treball gràfic ha anat apareixent al llarg dels anys en diverses publicacions periòdiques com ‘Triunfo’, ‘Destino’, ‘Cambio 16’, ‘El País’, ‘Fotogramas’ i ‘Qué Leer’.
Segons destaca la nota del Ministeri de Cultura, Aymerich «incorpora en la seva praxi els plantejaments i reflexions feministes, una característica realment inusitada en el panorama d’aquells anys a Espanya. Desenvolupa la seva pròpia militància i fotografia des de dins les principals accions i demandes del moviment (vagues, concentracions, manifestacions, etc.). Les seves imatges suposen una desconstrucció radical de la pràctica del fotorreporterisme modern: primer es barreja amb l’ambient, entén la situació i després la fotografia. Així posa en pràctica una ètica en què la fotografia s’entén com una activitat relacional i intersubjectiva en la qual es treballa amb persones».
Dones catalanes
Notícies relacionadesAymerich, que el 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi, ha col·laborat també en publicacions dedicades a dones catalanes com Montserrat Roig, Federica Montseny, Mercè Rodoreda, Caterina Albert i Maria Aurèlia Capmany i que s’han reflectit en diverses exposicions. Des de 1974 ha col·laborat en programes de mitjans audiovisuals com TVE i ha realitzat una tasca pedagògica ensenyant fotografia als joves i a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya.
Part de la seva obra fotogràfica va ser adquirida pel Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia el 2018.
