Maria del Mar Bonet, una brisa benèfica al Palau

Conegudes són les aptituds de Maria del Mar Bonet per entregar el seu art vocal a materials canviants deixant sempre la seva empremta distintiva: formats folks de fusta i terra, orquestres simfòniques i acoblaments llatins, i tants d’altres, han anat movent el teló de fons de la seva carrera procurant sempre inèdites expressions i matisos. I, bé, l’últim és agenciar-se una ‘big band’ i cavalcar junts al ritme del swing, com va succeir aquest dimecres al Palau, nit d’obertura del 53è Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona.

Si les seves aproximacions al jazz amb Manel Camp tendien a la intimitat nocturna, l’aliança amb la Big Band Begues, sense deixar de banda la balada malferida, es decanta per maneres més escumoses. Però els concerts de Maria del Mar Bonet, com els seus discos, no són mai experiències lineals, sinó rics en girs i racons, i així va ser aquesta vegada en un repertori que va començar a caminar amb la suau llatinitat impresa a ‘Epigrama’, de Toti Soler, i al bolero ‘Tant com te cerc’, de Guillem d’Efak. Era espinosa la tasca d’ajustar la potència de la ‘big band’ a aquest faristol tan subtil i al tarannà vocal d’ella, disposat a més a la improvisació, i el més difícil encara, feliçment consumat, va ser integrar a l’equació el saxo de la xilena Melissa Aldana en aquesta perla anomenada ‘Els boscos del pensament’.

Bosc de metalls

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Els estàndards, ‘Abraça’m’, ‘Lover man’ i ‘Jim’, van reviure envoltats en la frondositat mundana dels metalls, amb una Bonet aferrada amb brillantor a cada síl·laba i a cada vers, i es van integrar, aportant nous accents, peces que provenien d’altres mons estètics: la llevantina ‘Sempre hi ha vent’, en un vivaç diàleg de veu i contrabaix (del director, Toni Cuenca), el flotant ‘groove’ construït a ‘Es fa llarg esperar’, de Pau Riba, i la cita final a ‘La Balanguera’.

Recordarem sobretot aquest concert pel seu ànim joiós i el seu sentit de la diversió, simbolitzat per aquest ‘medley’ de temes de Bonet de San Pedro portadors de la simpàtica distinció d’una altra era. Va citar la cantant quatre peces del seu paisà mallorquí (‘Maite’, ‘Cariño, bésame’, ‘La margarita’ i ‘Yo siento algo aquí’, totes adaptades al català), celebrant que l’autor «tingués aquestes ganes d’animar la gent a ballar en plena postguerra». Propòsit lloable llavors, i també ara.