Marcos Fajardo, l’espanyol guanyador de l’Emmy que va fer realista ‘Joc de trons’

«El cine i la televisió són art, però també ciència. Si no tenim enginyers i científics, no hi ha eines perquè els artistes facin pel·lícules i sèries», recalca aquest emprenedor de 49 anys que va començar a desenvolupar el seu programa el 1997, quan estudiava ciències de la computació a la Universitat de Màlaga, però que ha anat millorant al llarg de 20 anys, fent-lo més ràpid, potent i eficient.

«Amb Arnold, el que fem és simular la llum. La llum són fotons, i jo simulo com surten d’una font de llum, reboten en una escena en 3D i arriben a l’ull o a una càmera. Aquest procés de simulació física el fem píxel a píxel i es genera una imatge que és com si aquest món en 3D existís de veritat. Les imatges que fem amb Arnold són molt realistes, tenen ombres, brillantors... Sembla una fotografia, però és una escena virtual que només hi ha dins del teu ordinador. És una espècie de càmera digital d’un món virtual que no existeix i amb el qual es poden fer un munt de coses», resumeix Fajardo.

Els dracs de ‘Joc de trons’

El seu ‘software’ va facilitar coses com que els dracs de ‘Joc de trons’ fossin tan creïbles, igual que els temuts caminants blancs de l’exitosa sèrie d’HBO. «Arnold és a gairebé tots els fotogrames on hi ha una cosa que no existeix: monstres, dracs, castells o fins i tot uns núvols». Però el programa també s’utilitza en seqüències en què s’aprecien elements que semblen totalment reals. «Hi ha molt treball en 3D virtual en pel·lícules i sèries en què no t’ho imagines. A ‘Gambito de dama’, de fet, hi ha molts efectes que tu no saps que hi són, però hi són», ja que l’equip, per exemple, pot rodar en una ciutat i després, en postproducció, substituir-la per una altra.

Quan estudiava a la universitat, Fajardo, un apassionat de les matemàtiques, solia pernoctar llegint tot el que queia a les seves mans sobre tecnologia 3D, una cosa que li va començar a interessar gràcies als videojocs i els primers curts de Pixar. «Jo ja veia llavors que en el futur els videojocs es farien en 3D, cosa que va ser una motivació. Va ser quan Pixar va començar a fer produccions d’animació d’aquest tipus, cosa que va ser també una inspiració per saber que per allà es podia treballar per fer aquests gràfics més realistes», recorda.

Guanyar terreny a Pixar

Pixar va ser la pionera en aquest tipus d’indústria, però a poc a poc Fajardo li va anar menjant terreny des que va fundar el 2009 Solid Angle SL, empresa d’R+D amb seu a Madrid que va desenvolupar una tecnologia més ràpida, més fàcil d’utilitzar i amb un resultat més realista. «Amb aquesta tecnologia, els artistes digitals treballen com si fossin il·luminadors en un set de rodatge real», remarca aquest enginyer que, malgrat l’èxit aconseguit, no va acabar la carrera, ja que quan li quedaven només unes assignatures per llicenciar-se el va fitxar una companyia britànica. «Després d’un any a Sheffield sense veure el sol em vaig deprimir, vaig deixar la feina i vaig tornar a Màlaga per continuar amb els meus experiments», rememora.

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

Fa cinc anys, va vendre Solid Angle a la multinacional nord-americana Autodesk Inc, cosa que li ha deixat temps per explorar altres branques del negoci audiovisual, com la producció de curts d’animació com ‘La noria’, de Carlos Baena, i la pel·lícula de Lucas Figueroa per a Netflix ‘Despido procedente’, amb Hugo Silva i Imanol Arias.

L’Emmy que recollirà aquest dijous a Los Angeles el comparteix amb dos dels seus enginyers, Alan King i Thiago Ize. Un reconeixement que ell fa extensible a la resta del seu antic equip a Solid Angle, on treballaven 30 persones. «Tot i que jo soc el creador del ‘software’ i el que fa més temps que el fa, és un treball que no es pot fer sol», reconeix.