Crítica de ‘No respires’: ni heroi ni malvat

Els responsables de ‘No respires 2’ pretenen que l’espectador es posi de part del seu protagonista, però també que se senti incòmode per fer-ho. Es tracta de Norman Nordstrom, un violador i assassí que a la primera pel·lícula va segrestar una dona involucrada en l’accident de cotxe que va matar la seva filla, la va deixar embarassada i la va tancar al soterrani perquè gestés el nadó que, segons la seva opinió, li devia. Aquesta seqüela tampoc es molesta excessivament a situar el personatge en zones moralment grises ni a fer que reflexionem sobre què distingeix un heroi d’un malvat.

Notícies relacionades

Torna el Festival Embotona't: música, teatre i més en un esdeveniment per a tothom

L’Acadèmia del Cine crea una unitat per a víctimes d’abusos

El suposat canvi que aporta té a veure amb el fet que, tot i que el Norman torna a comportar-se amb brutalitat, en aquesta ocasió les víctimes potser mereixen el càstig; això, en tot cas, no impedeix que passar la pel·lícula al seu costat resulti francament desconcertant. El veiem protegint la seva filla però també aixafant la cara d’una altra persona mentre la nena li demana a crits que pari i, si bé en una escena plora pel seu gos, en una altra enganxa la boca i el nas del seu oponent perquè no pugui agafar aire. És estrany.

El silenci

Fora d’això, ‘No respires 2’ afavoreix el mateix tipus d’acció física musculosa i enèrgica que la seva predecessora, i sens dubte aquesta falta d’originalitat els resta impacte. De fet, l’únic sobre aquesta que no es percep com una repetició és el seu ús del so. Lamentablement, i tot i que la necessitat de quedar-se en silenci torna a exercir un paper rellevant en la història, la nova pel·lícula no està tan preocupada per jugar amb l’acústica i utilitzar-la per convèncer-nos que cada soroll podria conduir al desastre. En tot cas, això sí, el gran escull amb què topa en els seus intents de generar tensió és que, en última instància, el que li passi al seu protagonista –recordem, un monstre– ens importa tan poc com la sort que puguin córrer els seus enemics.