Còmics de Tintín, Astérix i Lucky Luke, cremats al Canadà per «ofendre» els indis

¿Hauríem de cremar Tintín perquè es considera ofensiu per als indis americans? La revelació de la crema d’un llibre en una escola canadenca el 2019, durant una cerimònia suposadament per demanar disculpes als pobles indígenes, ha desencadenat una polèmica al país. Una federació d’escoles francòfones del Canadà havia decidit ordenar les lleixes de les seves biblioteques i retirar 5.000 llibres infantils – còmics, novel·les i enciclopèdies– al creure que transmetien prejudicis negatius sobre els pobles indígenes. Entre aquestes obres: ‘Tintín a Amèrica’, ‘Astèrix a Amèrica’, tres àlbums de Lucky Luke però també novel·les, enciclopèdies...

Durant una cerimònia alguns dels llibres van ser cremats en una escola per treballar per la «reconciliació», va revelar Radio Canadà. Immediatament, tots els partits polítics van denunciar el cas alimentant la controvèrsia.

Un vídeo per a estudiants va explicar el procés d’«enterrar les cendres» del «racisme, la discriminació i els estereotips amb l’esperança que creixem en un país inclusiu on tots puguem viure en prosperitat i seguretat». Altres cerimònies inicialment planejades no es van poder portar a terme a causa de la pandèmia de Covid.

«És un gest de reconciliació amb les Primeres Nacions i un gest d’obertura cap a les altres comunitats presents a l’escola i la nostra societat», havia justificat, Lyne Cossette, portaveu del Consell Escolar Catòlic Providence, evocant obres amb «contingut obsolet i inapropiat».

En vista de la polèmica, aquest dimecres el grup d’escoles va anunciar que suspenia la destrucció de llibres, ja que, segons el consell, s’estaven avaluant gairebé 200 títols més.

Aquesta revelació ha fet reaccionar els líders dels partits principals que actualment fan campanya per a les eleccions legislatives del 20 de setembre mentre el país està sacsejat pel rescat d’una part fosca de la seva història, la política d’assimilació forçada dels pobles indígenes. Precisament el dibuixant Joe Sacco, un dels referents del còmic periodístic, publicava fa un any en vinyetes la seva documentada investigació, basada en nombroses entrevistes a indígenes, a ‘Un tributo a la tierra’.

Reaccions polítiques

Notícies relacionades

El paper de la moda en la detenció de Maduro

La comunitat sorda, al centre

«Mai estic a favor de cremar els llibres», va dir el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, però va insistir en la importància de la reconciliació amb les Primeres Nacions. Erin O’Toole va prometre que un govern conservador es comprometrà amb la «reconciliació». «Però el camí cap a la reconciliació no significa fer caure el Canadà. Condemno enèrgicament la crema de llibres», va escriure a Twitter. El líder del Nou Partit Democràtic (NDP, esquerra), Jagmeet Singh, creu per la seva part que «l’enfocament per ensenyar als nens s’ha de canviar».

El país encara s’està recuperant del descobriment de centenars de tombes de nens indígenes a prop d’internats catòlics. Desenes de milers de nens de les Primeres Nacions, inuit i métis van ser reclutats per la força en aquestes institucions des de finals del segle XIX fins a la dècada de 1990, allunyats de les seves famílies i la seva cultura. Milers mai van tornar a casa.