Larraín s’afegeix al victimisme al voltant de Lady Di en el biopic ‘Spencer’

Ambientada durant unes vacances de Nadal que Lady Di va passar amb la família reial britànica al castell de Sandringham a principis dels 90, durant les quals pel que sembla va decidir que el seu matrimoni amb el príncep Carles s’havia acabat –això, en tot cas, és el que s’imagina la pel·lícula–, ‘Spencer’ revela una cosa que resultarà familiar a qui no hagi passat les últimes dècades sense connexió al món, o en coma: que la princesa es va sentir presonera tant dels Windsor, els seus protocols i les seves tradicions com de la premsa que la perseguia dia i nit, i que això –a més de les infidelitats del seu marit– va provocar la seva ruptura amb la reialesa.

Kristen Stewart parlant estrany

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

La pel·lícula està firmada pel xilè Pablo Larraín, un director habitualment magnífic que a ‘Jackie’ (2016) va retratar una altra dona il·lustre en un moment crític: Jacqueline Kennedy en els dies posteriors a la mort de JFK. Però si en aquella pel·lícula va mirar de buscar el revers de la imatge que la seva protagonista mantenia en públic, aquí s’acontenta amb remarcar el victimisme que envolta Diana a través d’una sèrie d’escenes que recorden els desordres alimentaris derivats de la seva ansietat, moments que miren de retratar-la com una nena gran i seqüències oníriques que intenten convertir-la en sòsia d’Anna Bolena. Al mig de tot això hi ha Kristen Stewart, una actriu que, no importa que es disfressi molt, sempre s’assembla sobretot a ella mateixa. Aquí, els cabells rossos i l’accent anglès no permeten que hi vegem Diana. Veiem Kristen Stewart tenyida de ros i parlant estrany.

En última instància, la resposta que ‘Spencer’ provoqui dependrà de l’empatia que cada espectador sigui capaç de tenir cap a la versió que ofereix de la seva protagonista, que no és necessàriament igual a la dona que va morir a causa d’un accident automobilístic l’agost de 1997. La Diana de ‘Spencer’ és una jove que continua necessitant que li expliquin els requisits protocol·laris de la seva posició, malgrat que es va casar fa deu anys i llavors ja havia de saber on es ficava; que lamenta ser una víctima dels fotògrafs malgrat que, en la vida real, va saber manejar-los amb gran habilitat; i que es declara una persona de gustos modestos tot i que, mentre ho fa, en cap moment sona creïble.