Bonnie Tyler sobreviu als 80 a Cambrils

Entre l’exigu degoteig de figures internacionals d’aquest estiu, una presència cridanera: Bonnie Tyler, cantant inèdita a Barcelona a qui vam poder veure per primera vegada en un escenari català fa vuit anys en l’efímer Costa Music Festival de Lloret i que dissabte passat va comparèixer en un altre punt del litoral, el Festival de Cambrils. Ocasió per observar, a través dels seus hits d’altres temps, com un artista pot continuar desenvolupant una carrera en la seva realitat paral·lela, tot i que la major part de la humanitat no es doni per al·ludida.

Ens equivocaríem si penséssim que Bonnie Tyler té la seva carrera en punt mort, ja que ha publicat dos àlbums en els últims tres anys, l’últim ’optimista ‘The best is yet to come’, llançat al febrer. Material rock de FM clàssica, amb la seva emotivitat i la seva èpica, amb títols, que va recórrer a Cambrils (concert que va començar amb 50 minuts de retard, pel que sembla a causa de les tempestes d’hores prèvies), com el mig temps melodiós ‘Hold on’ o aquesta ‘power ballad’ (la seva especialitat) anomenada ‘Between the earth and the stars’, amb els seus fons corals (pregravats) i el seu moment ‘guitar hero’. Agradi més o menys aquesta estètica musical, cal dir que Tyler va defensar el seu terreny amb ardor, lluint encara aquesta bonica veu ronca, ben conservada, més enllà d’algun conflicte en els tons més aguts, després d’haver creuat al juny el llindar dels 70.

Abans que Tina Turner

La cançó que la va universalitzar, ‘It’s a heartache’ (1977), va sonar al principi, potser perquè la seva tènue melancolia no casa del tot amb el gruix del seu repertori, més contundent, i convenia treure-la aviat del mig. Tyler se’ns va mostrar reconfortada per oferir el seu segon concert en 16 mesos (després del de divendres a Madrid). Bon humor al mirar cap enrere, veient-se com «la joveneta que cantava davant el mirall amb un raspall de dents com a micròfon» i gestos d’orgull a l’apuntar que la seva admirada Tina Turner va adaptar ‘The best’ dos anys més tard que ella.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Amb tant passat, el recompte de baixes era inevitable i va evocar dues figures importants en la seva trajectòria que ens han deixat aquest any: Steve Wolfe, el coautor de Lost in France, mort fa tres setmanes, i el «geni» Jim Steinman, que la va acompanyar als 80 (després de catapultar Meat Loaf), baixa de l’abril passat. D’aquesta ploma van sortir les fogonades més altes de la nit, la hiperbalada ‘Total eclipse of the heart’, la barroca ‘Faster than speed of night’ i la fita metal-AOR ‘Holding out for a hero’ (de la banda sonora de ‘Footloose’).

En el temps de bisos, Bonnie Tyler va sortir a escena a saludar, com el 2013 a Lloret, el seu marit, Robert (Sullivan), un dia judoka olímpic, remarcant que fa «48 anys que estan junts». La fera domada, en una tendra escena per al delit ‘camp’.