Cesc Casadesús, director del Grec: «Europa ens mira, ho hem d’aprofitar»

Sabem millor a què ens enfrontem. En l’última edició del Grec vam haver d’inventar-ho tot. Ara portem gairebé un any amb els teatres oberts aquí. Sabem millor com fer les coses. L’any passat molts espectacles es van assajar a distància. Ara no ha sigut així. Però els protocols seran els mateixos: entrada, sortida, mascareta, etcètera... Internament la gent ja no té la mateixa por o bé perquè estan vacunats o perquè ja han anat al teatre o perquè la situació general ha millorat. Hi ha la sensació interna de més tranquil·litat, tant pel que fa als assajos com de recepció i percepció de l’obra.

‘Carrer Robadors’ és un projecte ambiciós.

La meva intenció és que el Grec reflecteixi un esperit, un missatge que expliqui coses que hi ha darrere la programació del festival. És molt fàcil comprar un espectacle i exhibir-lo en la inauguració. Ho vaig fer el meu primer any perquè no tenia temps de muntar res més. L’any passat, per les circumstàncies, l’inaugural el vam assajar dos dies. Va ser un pim, pam, resolguem el tema, però va ser una proposta meravellosa i emocionant. Però aquest any la intenció és apostar per una cosa que cali i ajudi a transformar la societat a través de la cultura. 

¿Com sorgeix aquesta inauguració que connecta l’Àfrica i Barcelona?

En un Grec dedicat a l’Àfrica o portava un grup internacional o apostava pel talent local. Després de la pandèmia, calia inaugurar amb alguna cosa de teatre català. Vam mirar peces d’autors africans, d’afrodescendents, de literatura i premis Nobel. Coneixia la novel·la de Mathias Enard, em vaig fer molt fan de l’autor. Arran d’ella, m’ho he llegit tot d’Enard. ‘Carrer Robadors’ parla de Barcelona i d’una Àfrica que no és llunyana. No parla de tribus i guerres colonials... Parla de l’Àfrica d’aquí, l’Àfrica del present i la que hi ha a Barcelona, tot i que no tinguem Tànger i el Marroc en el nostre imaginari com l’Àfrica. El Julio i jo havíem contemplat diferents possibilitats però, després de llegir la novel·la, als tres dies va tenir clar que volia portar-la a escena.

¿Satisfet amb les vendes d’aquest any amb l’aforament al 70%?

Les previsions mai funcionen. La comunicació va per canals que no controles. Queda clar que hi ha espectacles que s’han esgotat perquè la gent no volia perdre-se’ls, com el ‘Xiula’, un espectacle infantil que va esgotar les localitats en dos minuts. Però també hi ha grups que tenen els seus canals de comunicació molt afinats.

¿Es refereix a companyies com Les Impuxibles, de les germanes Peya? 

Ho han petat amb ‘F.A.M’. Però tinc la sensació que la gent no s’ha despertat encara. Tot i que hi ha grups que han arribat molt bé als seus seguidors a través de les xarxes, el públic general no ha fet el clic que el Grec ja és aquí. L’espectacle inaugural ajuda, evidentment. I espero que passi perquè tota la ciutat visqui el festival. Hi ha espectacles per tot Barcelona.

I a les sales de proximitat la programació és molt potent.

Aquest any el relat del festival ajuda. Solen interessar sempre les estrelles, coses que no et pots perdre, és clar. Però aquest any també es veu el matís, com tot el relat rere les sales de proximitat. No és que una cosa sigui més important que l’altra, tot i que una suposa vendre 2.000 entrades i l’altra 50, però tinc la sensació que s’ha entès les moltes capes que hi ha en el festival. I aquest any la programació és de luxe: no la tornarem a tenir. Entre el que s’havia suspès l’any passat i actors de primer nivell que venen perquè no tenien compromisos, la programació és extraordinària

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

Ara Europa es desperta i tornen els festivals.

I ens demanen consell per estalviar-se passos. Aquí tenim una valuosa experiència. Vam ser els primers a tornar a obrir els escenaris i portem avantatge. Europa ara ens mira per com hem defensat la cultura. Hem d’aprofitar l’oportunitat perquè molts festivals han tornat a incloure artistes catalans en les seves programacions. Aprofitem per intentar continuar fent projectes de qualitat de primer nivell, no hem de deixar perdre aquesta oportunitat.