‘El caçador furtiu’ de Padrissa transforma el Konzerthaus de Berlín en un bosc

El majestuós Konzerthaus de Berlín s’ha convertit aquest divendres en un bosc tan frondós com inquietant i misteriós gràcies a la singular proposta del furer Carlus Padrissa de ‘Der Freischütz (‘El caçador furtiu’). Aquesta òpera romàntica de Carl Maria von Weber va inaugurar l’edifici tal dia com avui, un 18 de juny del 1821, fa dos segles. Per commemorar-ho s’ha estrenat aquesta producció que només s’ha pogut seguir per ‘livestream’ a través de la cadena Art i de la web de la sala de concerts. Cinc-centes persones van poder presenciar-ho des de la cèntrica plaça Gendarmenmarkt situada davant l’auditori on es van instal·lar dues grans pantalles a cada costat de l’escalinata de l’entrada principal.

El veterà mestre Christoph Eschenbach, al capdavant de l’Orquestra del Kozerthaus i els cors de la Ràdio de Berlín, va capitanejar un sòlid repartiment. La producció que va combinar elements d’ahir i avui en una escenografia envoltant on les projeccions de Jose Vaalina van jugar un paper determinant. La realització de Michel Beyer va captar aquest joc d’imatges, com aquests enormes arbres que es projectaven en els tuls que tapaven els llums del sostre i l’orgue amb una instal·lació feta a mida. «Al ser patrimoni cultural no pots penjar res en aquesta sala», explicava poc abans de començar la funció Padrissa, que va eliminar el pati de butaques per tenir un gran escenari on de vegades van interactuar alguns solistes de l’orquestra amb els intèrprets.

Impressionant De Bique

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

El cor va jugar un paper important i no només amb les seves veus al famós cor dels caçadors, amb un halo inquietant en aquesta versió. Les motxilles que carregaven a la primera escena amb caps de cérvols morts van donar bastant joc escènic en una producció on va destacar tant el tenor wagnerià Benjamin Bruns com Max, aquest caçador temptat pel mal per triomfar en una competició de què depèn el seu futur al costat de la seva estimada, interpretada per Jeanne de Bique. La impressionant cantant de Trinitat es va lluir tant a l’ària ‘Leise, leise, fromme Weiser’ com a les escenes amb Anna Prohaska, molt còmoda al paper d’Annchen, la seva millor amiga. Al costat oposat a aquests personatges amb més llum el baix Christof Fischesser va ser un convincent Caspar, el caçador que tempta Max, i l’actor Wolfgang Jäntsch va personificar el dimoni Samiel, vestit tot de negre i amb ales, com un àngel caigut.

En el tercer i últim acte el baix Tijl Faveyts, el personatge d’ermità del qual va acabar cantant suspès a metres d’altura per una grua. La màquina va ser clau tant en la poderosa obertura amb un cérvol-humà al galop com al final quan l’al·lusió als pecats d’ésser humà de l’eremita va ser aprofitada per criticar el maltractat del nostre ecosistema, simbolitzat amb una gran peixera plena de plàstics flotant a l’aigua.