El geni radical d’Agustí Villaronga arrasa al Festival de Màlaga

‘El ventre del mar’ s’erigeix com la gran triomfadora del Festival de Màlaga amb sis premis en un palmarès on ha prioritzat l’experimentació i la radicalitat, la defensa del cine diferent i d’autor.

El geni radical d’Agustí Villaronga arrasa al Festival de Màlaga

Efe / Daniel Pérez

2
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Agustí Villaronga ha sigut el gran triomfador de la 24a edició del Festival de Màlaga gràcies a ‘El ventre del mar’ amb sis premis: millor pel·lícula, millor director, millor actor (Roger Casamajor), millor guió, millor banda sonora (Marcus Jgr) i millor fotografia (Josep M. Civit, Blai Tomàs). Potser la pel·lícula amb més guardons que es recorden en un certamen dins del nostre territori. 

El jurat, presidit per Nora Navas, ha valorat la proposta radical d’un dels directors més iconoclàstics del nostre cine en la qual es barregen diferents nivells narratius, representacionals i textures plàstiques per posar en imatges el drama dels immigrants que es llancen al mar per buscar una vida millor. Ho fa adaptant de manera lliure el capítol d’una novel·la d’Alessandro Baricco que narra uns fets verídics que van tenir lloc el 1816, evidenciant que la tragèdia i els mals de la societat es repeteixen irremeiablement 

‘El ventre del mar’ va sorgir en plena pandèmia com un impuls creatiu irrefrenable per part del director i es va filmar amb escassos mitjans i una màxima ambició i llibertat artística.

El cine català torna a triomfar al certamen malagueny. En els últims anys el seu domini ha sigut indiscutible com demostren les Biznagas de Oro a ‘Los días que vendrán’, ‘Las distancias’ o ‘Verano 1993’. 

El premi del jurat també demostra la valentia d’uns guardons que han apostat per l’experimentació més autoral. Ha anat a parar a la irrepetible Destello bravío’, l’‘opera prima’ d’Ainhoa Rodríguez que ens endinsa a l’Espanya buida a través d’un dispositiu a mig camí entre el costumisme i el realisme màgic. A la producció de la pel·lícula trobem Lluis Miñarro, que des d’Eddie Saeta sempre ha demostrat ser un franctirador a la recerca de nous talents. 

La triomfadora dins de la categoria de millor pel·lícula llatinoamericana ha sigut l’argentina ‘Karnawal’, de Juan Pablo Félix, en la qual apareix Alfredo Castro, que ha aconseguit el premi al millor actor secundari.  

El premi a la millor intèrpret femenina semblava clar des que vam descobrir l’autèntica revelació del festival, Tamara Casellas a ‘Ama’, en la qual interpreta una mare superada per les circumstàncies que planteja tot un cúmul de debats morals al voltant de l’atenció de la seva filla. 

Notícies relacionades

Una altra pel·lícula catalana, ’Chavalas’, de Carol Rodríguez Colás, ha aconseguit el premi del públic gràcies a l’empatia i frescor amb què retrata l’amistat d’un grup de noies de Cornellà. 

Les ‘opera prima’ dirigides per dones tornen a ser les autèntiques protagonistes del certamen demostrant que ens trobem davant una generació efervescent amb moltes coses per dir. Per això també ‘Las consecuencias’, de Claudia Pinto ha aconseguit el premi de la crítica i el de millor actriu de repartiment per a la jove María Romanillos, que podem veure en dues sèries de recent estrena, ‘Maricón perdido’ i ‘Paraíso’.