HOTEL CADOGAN
La fascinació pels fars
Des de l’antiguitat, des de la ‘Ilíada’, múltiples obres alberguen entre les seves pàgines torres guaita, l’halo d’esperança entre les tenebres
JM Turner El faro de Bell Rock (dominio público)
Els més veterans d’entre el servei encara recorden la nit en el qual va arribar a l’hotel un faroner barbablanc, coix i amb la mateixa i xerrameca pirotècnica que el capità Ahab: «Així es beu d’un glop la desbordant vida. ¡Noi, torna a omplir!». I vinga paps i paps de rom o grog, servits en vas de peltre. Era la primera nit del torrer lluny del far, una nit d’afalac al Cadogan per la seva jubilació, pels anys de serveis prestats a la torre de Sule Skerry, tot just una esquitxada de rocall, la més llunyana de les illes Òrcades. No va deixar que els criats acluquessin els ulls, embadalits com els tenia amb la seva vida de guaita, asseguts al seu voltant sobre l’alfombra de la biblioteca, amb les mandíbules despenjades de sorpresa, sense perdre paraula.
Ah, els fars, quina poderosa fascinació exerceixen sobre els humans, tant en la bromosa realitat, quan es precisaven per solcar els mars, com a les travessies de la ficció, si bé el seu recurs en novel·les i relats sol arrossegar amb si mateix una càrrega gòtica de profecia i fatalitat. Llum que guia en la negritud de la nit i en la tempesta. L’empara. L’esperança. L’escala de cargol, la barana de la plataforma, les precioses lents. Gralls de gavines i soledat. ¿Quantes obres no hauran albergat fars des de l’antiguitat, des de la ’Ilíada’? Aquí recordem Virginia Woolf, de l’excursió de la família Ramsay; d’’El far de la fi del món’, de Jules Verne, i de Robert Louis Stevenson, sobretot de ‘Mi familia de ingenieros’, que va escriure cap al final de la seva vida. L’autor de ‘L’illa del tresor’ venia d’una casta de constructors de fars: entre el seu pare, el seu avi i els seus dos oncles van aixecar la xarxa completa de balises de la costa escocesa, des de principis del segle XIX.
Notícies relacionadesEl nostre bon amic Edgar Allan Poe, hoste d’honor en aquesta santa casa, va deixar inconclús un conte titulat ’El far’, tot just un parell de pàgines en què un individu, amant acèrrim de la soledat, comença a escriure un diari l’1 de gener del 1796, interromput bruscament tres dies després. Fa ja un quart de segle, l’editorial Áltera va convidar diversos escriptors, entre ells els mestres Cristina Fernández Cubas i Joan Perucho, a concloure el relat del nord-americà, d’on va resultar un experiment formidable, amb algunes resolucions narratives que van fer brillar la idea primigènia. Un llibre, per desgràcia, gairebé introbable avui, més perdut que la cama esquerra d’Ahab, la que es va emportar Moby Dick.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
