’Ama’: els tabús de la maternitat en una opera prima reveladora

Es compleix la tradició. Cada Festival de Màlaga sorgeix una veu femenina potent que amb la seva opera prima sorprèn per la seva originalitat i la seva força expressiva. Després de Carla Simón, Elena Martín i Pilar Palomero, ara és el torn de Júlia de Paz Solvas, que acaba de presentar a la secció oficial el seu primer llargmetratge, ‘Ama’, una pel·lícula que no deixa lloc a dubtes que ens trobem davant un talent en el qual bateguen la transgressió i les ganes de remoure els fonaments del pensament preestablert. 

La directora catalana, de 26 anys, ja havia participat al film col·lectiu ‘La filla d’algú’ i ‘Ama’ sorgeix com a projecte de final de carrera de l’ESCAC. Neix de dos temes que van començar a obsessionar-la: el penediment i l’abandonament. A partir d’ells, va construir, al costat de la guionista Nuria Dunjó, la història d’una mare, Pepa (Tamara Casellas, una altra revelació), que no sap com ocupar-se de la seva filla. Treballa venent entrades de la discoteca Penélope i es passa les nits fora de casa escapant-se de les seves responsabilitats. 

La Pepa és una mala mare. Així la jutja la societat. Però ¿qui ensenya a les dones a ser mares? 

«La maternitat que ens venen és un mite», explica la directora. «No hi ha una definició de maternitat canònica, això és el que ens han venut per sotmetre les dones, n’hi ha tantes com persones, perquè es tracta de vincles humans». Els missatges que s’han donat al respecte han fet molt mal». 

’Ama’ aborda un tabú: ¿què passa si et penedeixes d’haver sigut mare? A la cineasta la va impressionar molt el llibre d’Orna Donath ‘Madres arrepentidas: Una mirada racial a la maternidad y sus falacias sociales’, en el qual la sociòloga mostra una realitat que el sistema intenta ocultar. «És molt fàcil jutjar. La societat vol que les dones siguem les cuidadores, però en moltíssims casos se’ns carrega amb una motxilla que ens aixafa, i no tenim prou recursos emocionals i psicològics per afrontar certes coses», continua. 

Notícies relacionades

Mor Eduard Carbonell, exdirector del MNAC i ideòleg de la identitat del museu

El Summerfest de la Cerdanya obre l’edició amb més cabuda i concerts

La directora volia parlar d’aquest fil invisible que s’estableix entre les diferents generacions de dones que són mares i de quina manera es va heretant el pes de la culpa. Els seus referents són els germans Dardenne, Andrea Arnold i Belén Funes, que la va ajudar, durant tot el procés de preparació de la pel·lícula. Totes dues tenen la particularitat que parlen de personatges oprimits i marginats dins de la societat, que no tenen recursos per tirar endavant i que arrosseguen el sentiment d’orfandat.

‘Ama’ introdueix l’espectador en un recorregut incòmode que s’encarrega d’enfrontar-lo a molts dels seus prejudicis. Una pel·lícula plena de ràbia, desesperació i impotència, de denúncia contra una societat que ha convertit les dones en víctimes. La directora catalana continuarà fent parlar molt, el seu pròxim projecte girarà al voltant de la violència masclista des de la perspectiva de la infància i també farà un curt porno feminista.