’Vivir sin nosotros’: les fases d’una ruptura

Les ruptures sentimentals es converteixen en autèntics camps de batalla. Retrets, cops baixos, actituds mesquines... Tot un mosaic de comportaments mesquins que destapen el rancor o el dolor que genera la pèrdua de l’amor. El director suec David Färdmar s’encarrega de radiografiar aquest procés prenent com a punt de partida la separació d’una parella gai que ha caigut en una rutina tòxica i profundament autodestructiva. 

Notícies relacionades

Jordi Hurtado, reconegut amb el Premio Nacional de Televisión

El MNAC insistirà en la "incapacitat tècnica" per traslladar les pintures de Sixena

Adrian (Björn Elgerd) és excessivament controlador i Hampus (Jonathan Andersson) se sent completament anul·lat. El que segueix és la crònica de la dissolució del «nosaltres» i de la recuperació de la individualitat més enllà de la primera persona del plural a partir de tota una sèrie de fases que ens porten per la negació i la ràbia fins a la superació. És una qüestió de paraules, però també d’espais, dels buits que queden, tant físics com emocionals, quan una persona elimina el seu rastre i cal aprendre a viure sense ell. També dels silencis, de les mirades perdudes, del sentiment de buit. 

‘Vivir sin nosotros’ parteix d’un curtmetratge previ protagonitzat pels mateixos actors i vindria a completar aquest minimalista relat del desconcert després de la separació en el qual batega la dependència i la fragilitat. Així, la gelor ambiental contrasta amb el furibund i contradictori ardor intern d’uns personatges consumits alhora pel desig i la decepció.