’Vivir sin nosotros’: les fases d’una ruptura

Les ruptures sentimentals es converteixen en autèntics camps de batalla. Retrets, cops baixos, actituds mesquines... Tot un mosaic de comportaments mesquins que destapen el rancor o el dolor que genera la pèrdua de l’amor. El director suec David Färdmar s’encarrega de radiografiar aquest procés prenent com a punt de partida la separació d’una parella gai que ha caigut en una rutina tòxica i profundament autodestructiva. 

Notícies relacionades

Gira de Rosalía 2026 a Espanya: dates de 'Lux', entrades i tot sobre els concerts a Madrid i Barcelona

¿Per què ha guanyat ‘Una batalla tras otra’ en els Oscars 2026? Cinc claus del triomf de Paul Thomas Anderson

Adrian (Björn Elgerd) és excessivament controlador i Hampus (Jonathan Andersson) se sent completament anul·lat. El que segueix és la crònica de la dissolució del «nosaltres» i de la recuperació de la individualitat més enllà de la primera persona del plural a partir de tota una sèrie de fases que ens porten per la negació i la ràbia fins a la superació. És una qüestió de paraules, però també d’espais, dels buits que queden, tant físics com emocionals, quan una persona elimina el seu rastre i cal aprendre a viure sense ell. També dels silencis, de les mirades perdudes, del sentiment de buit. 

‘Vivir sin nosotros’ parteix d’un curtmetratge previ protagonitzat pels mateixos actors i vindria a completar aquest minimalista relat del desconcert després de la separació en el qual batega la dependència i la fragilitat. Així, la gelor ambiental contrasta amb el furibund i contradictori ardor intern d’uns personatges consumits alhora pel desig i la decepció.