Icona ‘fashionista’

¿Qui va ser Roy Halston, el primer modista ‘pop star’?

  • Ewan McGregor ressuscita en una nova sèrie de Netflix el dissenyador injustament oblidat que va marcar el ‘dress code’ de Studio 54

  • Sempre envoltat de models i muses com Liza Minnelli, Bianca Jagger o Elizabeth Taylor, les drogues el van portar a perdre la seva marca

¿Qui va ser Roy Halston, el primer modista ‘pop star’?
6
Es llegeix en minuts
Laura Estirado
Laura Estirado

Periodista

Especialista en Gent, Reialesa, Moda, Tendències, Estil y Xarxes

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Als Estats Units no hi ha reis ni princeses, però la seva aristocràcia, l’’star-system’ de Hollywood, de l’art, la política i la moda, va conèixer als 70 el primer modista ‘superstar’ patri, el pare del minimalisme i de l’elegància casual però captivadorament sexi. Si a Europa el seu amic Yves Saint Laurent inventava l’esmòquing femení als 60 i elevava l’alta costura als altars, a l’altre costat del bassal qui innovava, més ben dit, l’’ultrasuede’, era Roy Halston Frowick, un ‘ignorant’ d’Iowa (Des Moines, 1932) amb olfacte per detectar les tendències que encara portem avui, com els pijames de seda per fardar pel carrer o els vestits camisers.

Halston va ser pioner en elevar la moda al nivell de ‘celebrity’ internacional, va revolucionar el màrqueting abans d’Instagram i va inventar el ‘dress code’ de la ‘beautiful people’ que tancava Studio54, i prosseguia després la farra al seu luxós apartament de Nova York, pels volts dels 70 i 80. «M’ordenaven cuinar tot el dia i després ningú tocava el sopar perquè no sortien del bany», va airejar per a la posteritat el seu majordom. Tal era el frenesí de les nits del modista al seu punt àlgid.

Liza Minnelli, Jackie Kennedy, Liz Taylor, Lauren Bacall o Bianca Jagger van ser les seves muses, clientes i amigues, igual que Andy Warhol, el seu preceptor al camí de l’excés, drogues i alcohol, que el van portar a no saber distingir entre el seu negoci i el seu superego. Va ser acomiadat de la seva pròpia empresa, i desposseït de la marca, que després de la seva mort, a causa de la sida, ha anat passant per algunes grapes tan sinistres com les de Harvey Weinstein

Una vida de pel·lícula que Netflix recuperarà aquest divendres, a la sèrie ‘Halston’, amb un superb Ewan McGregor al paper del dissenyador, i produïda per Rayn Murphy (‘Glee’, ‘Pose’, ‘Hollywood’), que ja va fer una altra ficció sobre Versace. Però abans de la seva estrena, i amb avís d’’espòilers’, aquesta és la veritable història d’un llargarut d’ulleres fosques i sempitern cigarro, d’un visionari que va morir d’èxit i el llegat del qual mai va passar de moda.

El barret de Jackie en va tenir la culpa

Abans de vestir totes les celebritats de la seva època i de dotar la moda nord-americana del refinament europeu, el petit Roy els feia barretets a la seva mare i la seva germana. En aquell moment encara no sabia quins serien els seus propis plans: que tothom portés una de les seves peces o un objecte amb el seu nom. El 1952 va fugir de la seva avorrida Iowa natal per estudiar disseny a l’Art Institute de Chicago, on va treballar d’aparadorista i va obrir la seva primera botiga.

Però Nova York l’esperava: el primer que va sorprendre aquell guaperes és que podia entrar en bars exclusivament d’homes i compartir alguna cosa més que un glop. El 1959 els magatzems de luxe Bergdorf Goodman el van fitxar per crear una exclusiva línia de barrets. I a finals del 1960 va rebre l’encàrrec de la seva vida, Jackie Kennedy va triar un dels seus dissenys per a la cerimònia presidencial del seu marit, JFK. Aquell pillbox no només dissimulava la mida del seu cap, sinó que es va convertir en el complement més desitjat de les dones de l’alta societat (Kate Middleton i Meghan Markle continuen utilitzant el model). Amb 165.000 dòlars i l’ajuda d’amics, va crear la seva marca el 1968, centrada ja en el ‘prêt-à-porter’ inspirat en el Hollywood dels 30 i 40.

Minimalisme i glamur exacerbat

La botiga Halston va ser objecte de desig durant tots els 70: els seus dissenys simples i conceptuals acariciaven el cos de la dona. Va fer seu el beix, el coll halter, la màniga ratpenat, els suéters de cashmere, la granota, els tops amb pantalons fluids, les túniques, gel·labes i caftans... i el seu encert més gran, el vestit camiser amb teixit ‘ultrasuede’ que va llançar el 1972. Van ser els seus anys més lúcids. Al principi no es drogava, ni bevia, només volia treballar i «vestir tot Amèrica».

Els treballs per a la coreògrafa Martha Graham el van posar davant la Factory de Andy Warhol. El modista i el tòtem del pop art van encaixar a la primera, i fins i tot van compartir amant, el bigotut veneçolà Víctor Hugo, amb qui va muntar els aparadors més psicodèlics per a la seva nova botiga a la Madison Avenue. Aquelles trencadores composicions surrealistes i d’estètica sado segueixen inspirant avui les grans cadenes. 

Frenesí, luxe i excessos

L’imperi Halston s’expandia amb múltiples tentacles (mobles, bolsos, llenceria, roba de llit, cotxes, una línia masculina, uniformes per a hostesses i per a l’equip olímpic del 1976, perfums...), alhora que el seu personatge se sofisticava com James Bond: »Diga’m, senzillament, Halston», deia a les desfilades que organitzava a la seva oficina a l’Olympic Tower, propietat d’Aristóteles Onassis.

Sempre bronzejat i amb esmòquing, des de mitjans dels 70 Halston es va envoltar de la ‘jet set’: va arribar a acompanyar Liz Taylor a l’entrega d’uns Oscar, alternava amb Liza Minnelli (que va rebre l’estatueta per ‘Cabaret’ amb un vestit groc seu), Carolina i Reinaldo Herrera, Paloma Picasso, Tennessee Williams, Truman Capote o les models de l’època Jerry Hall i Carol Alt. A Studio54, on el decòrum es quedava a la porta, es va fer addicte a la coca. Era un habitual de les seves bacanals, amb el seu seguici d’’halstonettes’ (models i actrius com Angelica Houston o Naty Abascal). Per a la història queden els aniversaris de Bianca Jagger, mig despulla a sobre d’un cavall blanc, o el de Minnelli, ballant amb Mijaíl Barýshnikov, amb un conjunt metàl·lic, a la fi, l’uniforme del temple nocturn fins que l’FBI el va clausurar el 1980.

Morir d’èxit

Notícies relacionades

Pot ser que ara sigui habitual que un dissenyador vulgui col·laborar amb cadenes ‘low cost’ com H&M amb col·leccions càpsula, però a principis dels 80, quan al visionari d’Iowa se li va ocórrer una cosa així, ningú el va entendre. ¿Alta costura per a tothom? Amb aquesta idea, va firmar un contracte milionari i abusiu amb la cadena J.C. Penney, pel qual trauria vuit col·leccions a l’any. Va ser impossible. Les seves addiccions l’havien transformat en algú imprevisible i obsessiu, incapaç de controlar tot el negoci. Els seus socis el van acomiadar de la seva pròpia empresa i va perdre el dret a dissenyar i vendre roba amb el seu nom. El 1986 va saber que tenia sida, i dos anys després, va ser diagnosticat de càncer de pulmó. Va morir amb 57 anys, el 26 de març del 1990, en un hospital de San Francisco, a més de 4.000 quilòmetres de Nova York.

El llegat, de mà en mà

Tan sols cinc anys després de la seva mort, Tom Ford va revitalitzar Gucci amb una col·lecció de tardor-hivern que era un calc de l’estètica Halston. El mateix dissenyador, obsessionat pel mite, va adquirir fa un parell d’anys el seu apartament, a l’Upper East Side de Manhattan. Durant molt temps la marca Halston es va convertir gairebé en un fantasma de la qual només es venia el seu perfum en aquella ampolla amb forma de llàgrima dissenyada per Elsa Peretti. Fins que el 2006, Tamara Mellon (cofundadora dels Jimmy Choo), l’estilista Rachel Zoe (encarregada del vestuari de ‘Sexe a Nova York’) i el depredador de Hollywood Harvey Weinstein es van associar per rellançar-la. El 2009 es va llançar la segona línia de la marca, Halston Heritage, amb dissenys històrics. Fins i tot l’actriu Sarah Jessica Parker va ser directora creativa durant un temps. Des del 2013, i sota la direcció de Ben Malka, la marca ha tornat a les passarel·les, als minoristes de luxe i, 45 anys després, a la seva principal nau capitana a l’avinguda Madison de Nova York.

Temes:

Moda Netflix