’Raya i l’últim drac’: Disney avança cap a nous confins

Carlos López Estrada, codirector de ‘Raya i l’últim drac’, anima la gent a acostar-se als cines i espera que abans o després tothom vegi la seva pel·lícula a la pantalla gran. «Nosaltres la vam fer en pantalles petites –explica per videotrucada–, en ordinadors i iPads. I quan la vam veure en pantalla gran ens va volar el cap». Però entén els avantatges, almenys per ara, de quedar-se a casa: «És segur i és ràpid».

L’important és veure-la, de la manera que sigui. Hi ha molt per disfrutar en aquest viatge a Kumandra, terra de fantasia dissecada i dividida per una misteriosa plaga que va arrasar el que abans va ser un paradís biodivers habitat per una comunitat pacífica. Antany, humans i dracs convivien en harmonia, però els segons es van sacrificar durant la crisi per salvar la població; només en va quedar un que va desaparèixer. Raya (amb la veu de Kelly Marie Tran en la versió original) anirà a la seva cerca quan, per culpa seva, o això creu, la vella plaga amenaci de tornar a causar estralls.

Cultura poc representada a Hollywood

Raya no és una princesa Disney a l’ús: com Vaiana, és una heroïna exploradora i guerrera. Osnat Shurer va produir el film del 2016, també codirigit per Don Hall. «Es pot dir que els dos personatges tenen molt en comú», ens explica la productora. «Les dues pertanyen a cultures que no han sigut gaire representades a la pantalla; no almenys en pel·lícules de Hollywood. I de cultures que valoren el ‘nosaltres’ per sobre del ‘jo’. A més, les dues tenen un cabell formidable», remarca necessàriament.

En l’intent de diversificar el seu imaginari, Disney mira a ‘Raya i l’últim drac’ cap al sud-est asiàtic: els seus paisatges i els trets comuns de les seves cultures, com la tradició de líders femenines o les històries de serps mítiques i dracs. No està escrita, com ‘Vaiana’, per diversos homes blancs, sinó per Adele Lim i Qui Nguyen, guionistes de sang malàisia i vietnamita, respectivament. «Sempre m’ha costat explicar la meva cultura a Hollywood», diu la primera, coguionista de ‘Crazy rich asians’. «Em va encantar tenir l’oportunitat de celebrar-la, tot i que fos a través de petits detalls: com es fa la sopa; com ens reunim al voltant del menjar, o com els nens es relacionen amb la seva gent gran».

Arts marcials apropiades

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

’Raya i l’últim drac’ conté les dosis previsibles de criatures adorables, comèdia física i emoció descarada, però també un grapat de sorprenents escenes de lluita. «Espero que versemblants», diu Nguyen, coreògraf de baralles a més de guionista. «Vam beure de tècniques regionals com, específicament, el Pencak Silat [art marcial d’Indonèsia], el Muay Thai [boxa tailandesa], l’Arnis [l’art marcial nacional de les Filipines] o una mica de lluita vietnamita tradicional. És una cosa que la distingeix d’altres pel·lícules Disney i, de fet, la majoria de films d’arts marcials».

Els meus intents de comentar la connexió de ‘Raya’ amb els mons de l’‘anime’ i el videojoc cauen en sac foradat. «Sobretot pensem en westerns o pel·lícules d’aventures; per a nosaltres, ‘A la recerca de l’arca perduda’ era l’estàndard daurat», assenyala Hall. A la qual cosa López Estrada afegeix amb brillantor als ulls: «¡Però espero que facin un videojoc de la pel·li!».