El gravat fins i tot a la sopa de Warhol

Sense establir límits entre l’art de culte i el comercial, el ‘pop art’ va créixer durant els anys 60 a través de la irrupció del gravat als Estats Units. Això, amb la serigrafia i altres tècniques d’impressió massives, va facilitar que els artistes aconseguissin acostar la seva obra a la classe mitjana. El viatge des d’aquell moment fins avui es mostra en l’exposició ’El somni americà. Del pop a l’actualitat’, que recala al CaixaForum de Barcelona (fins al 13 de juny) després d’un exitós pas pel de Madrid malgrat la pandèmia (68.000 visitants).

Una mostra que és una revindicació del gravat –peces coloristes i de gran mida– i que narra la revolució plàstica en l’art nord-americà, que va donar noms universals, presents en l’exposició, com Andy Warhol i Roy Lichtenstein. La comissària de l’exposició, Catherine Daunt, va assegurar en la presentació de l’exposició que conté «obres clau», que aquests artistes van demostrar que «hi havia un mercat per comprar obra d’art».

La mostra sobre aquestes sis dècades d’art gràfic americà parteix del pop però recorre altres corrents, com l’abstracció, el minimalisme, l’art conceptual, la figuració i el fotorrealisme. Inclou un total de 219 obres de 63 artistes. Les peces procedeixen majoritàriament del British Museum de Londres –és la cinquena col·laboració amb el CaixaForum–, però també hi ha préstecs del Victoria & Albert Museum, el Tate Modern londinenc, el Whitney Museum of American Art de Nova York, l’Helen Frankenthaler Foundation i el taller de l’artista Ed Ruscha. En la llista d’autors, més enllà dels ja esmentats, trobem Robert Rauschenberg, Willem de Kooning, Jim Dine, Jasper Johns, Guerrilla Girls, entre molts d’altres. I hi ha obres emblemàtiques, com les serigrafies de Marilyn Monroe i Liz Taylor, d’Andy Warhol; les obres puntejades de Roy Lichtenstein influïdes pel còmic i l’obra que al seu dia va superar el rècord de la litografia més gran estampada a mà, ‘Sky Garden’, de Robert Rauschenberg.

Notícies relacionades

Ramon Mirabet: "Cantar en català i castellà és una manera de despullar-me davant del públic"

Consol Vancells, directora general d’Enciclopèdia

L’exposició, dividida en 11 seccions, fa un recorregut –cronològic i temàtic– per una època artística que reflecteix part de la història dels Estats Units amb obres que aborden temes com el conflicte racial, la guerra del Vietnam, la guerra freda, la sida i el feminisme. Comença, és clar, pel principi: retratant l’aparició de l’art pop a Nova York i la costa oest americana, lligada a artistes que provenien de la publicitat, sobretot. I això es veu a les obres: estratègies de màrqueting aplicades a l’art per captar l’atenció. S’observen objectes de la vida quotidiana, elements i personatges molt presents en la cultura popular. Veiem com Jasper Johns, que havia pintat la bandera dels EUA per primera vegada el 1954, la converteix en una icona pop amb les seves sèries de gravats fent servir múltiples capes de tintes transparents.

Més enllà de les peces, l’exposició inclou projeccions audiovisuals en les quals es pot veure alguns dels artistes presents a la mostra treballant diferents tècniques d’estampació, parlant de les seves produccions gràfiques i documentant com es porten a terme les diverses tècniques de gravat.