Martin Scorsese creu que l’«streaming» perjudica l’art de fer i veure cine

L’oscaritzat cineasta Martin Scorsese va qüestionar aquest dimarts el futur del cine després de l’explosió del model de negoci impulsat per les plataformes d’«streaming», dedicades a la producció en massa de continguts i a la personalització de la seva oferta per a cada usuari, segons informa EFE.

En un assaig publicat a la revista ‘Harper’s’ dedicat a homenatjar Federico Felleni, el director de «Taxi Driver» lamenta que amb els serveis per consumir pel·lícules i sèries per internet es desvirtuï el caràcter artístic de certes obres, eclipsades per un agressiu model de negoci.

«Fa tan sols 15 anys, el terme ‘contingut’ s’escoltava només quan la gent parlava del cine en un nivell seriós, i es contrastava i mesurava en funció de la ‘forma’. Després, gradualment, va ser utilitzat cada vegada més per les persones que es van fer càrrec de les empreses de mitjans de comunicació, la majoria de les quals no sabien res d’història de l’art», va explicar Scorsese.

Per al cineasta ara la paraula «contingut» s’ha convertit en un «terme comercial» per referir-se per igual a «totes les imatges en moviment» ja siguin «una pel·lícula de David Lean, un vídeo de gats, un anunci de la Superbowl, una seqüela de superherois o l’episodi d’una sèrie».

«D’una banda, això ha sigut bo per als cineastes, inclòs jo mateix. D’altra banda, ha creat una situació en la qual tot es presenta a l’espectador en igualtat de condicions, que sona democràtic però no ho és», explica.

Scorsese admet que s’ha beneficiat de plataformes com Netflix, on va estrenar «The Irishman», i Apple TV+, on estrenarà «Killers of the Flower Moon», però dubta del seu funcionament basades en algoritmes informàtics que igualen totes les creacions com a «contingut» i es recomanen segons les dades emmagatzemades de cada usuari.

Scorsese contra els algoritmes de Netflix

«Si els algoritmes suggereixen més visionats en funció del que ja has vist, i els suggeriments es basen només en el tema o el gènere, ¿quin efecte té això en l’art del cine?», qüestiona.

En la seva defensa de la crítica cinematogràfica i de la selecció de continguts, el director s’avança i respon a qui consideri que la seva posició és elitista, «un terme tan utilitzat que s’ha convertit en insignificant».

«És un acte de generositat: estàs compartint el que estimes i el que t’ha inspirat. (Les millors plataformes i els mitjans tradicionals com TCM, es basen en la selecció humana). Els algoritmes, per definició, es basen en càlculs que tracten l’espectador com un consumidor i res més», explica.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Per aquest i altres motius el cineasta conclou que «els cinèfils no poden dependre exclusivament del negoci audiovisual per cuidar-se del cine».

No és la primera vegada que Scorserse posa èmfasi en aquest assumpte, ja que l’any passat va despertar un agitat debat després de considerar que les pel·lícules de Marvel eren més a prop de ser «un parc temàtic» que de ser cine, entès com a expressió artística.