Nova programació

La Guerra Civil envairà el MNAC amb permís de Gaudí

  • El director del Museu Nacional, Pepe Serra, presenta l’ambiciós programa expositiu del 2021 amb un paquet de projectes lligats al conflicte bèl·lic, com la mostra de les fotos inèdites d’Antoni Campañà, una altra sobre la salvaguarda del patrimoni artístic entre 1936 i 1939 i la instal·lació de Francesc Torres amb dues rèpliques a escala real de dos avions republicans

  • A una gran exposició que desmuntarà els tòpics sobre el creador de la Sagrada Família se sumarà una altra sobre els vincles entre el ceramista Josep Llorens Artigas i l’art popular japonès del seu col·lega Hamada Shōji

7
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Dues rèpliques exactes a mida real d’un bombarder Tupolev SB-2 ‘Katiuixka’ i d’un caça Polikarpov I-16 ‘Mosca’, dos dels avions soviètics dels quals va disposar la República durant la Guerra Civil, apareixeran a la Sala Oval del MNAC per tornar a formar part, en aquest emblemàtic espai del museu, de la instal·lació de l’artista Francesc Torres amb la qual explorarà, entre altres idees, la de sacrifici, relacionant-les amb la col·lecció històrica del centre que dirigeix Pepe Serra. Aquest insòlit muntatge és només una de les perles del «valent i molt ambiciós» programa, segons els seus propis i precisos qualificatius, que desplegarà aquest 2021 el Museu Nacional d’Art de Catalunya i que tindrà com a grans protagonistes la Guerra Civil –amb un paquet de projectes que inclourà una exposició de les fotografies, moltes d’inèdites, d’Antoni Campañà i l’ampliació de les sales dedicades al període bèl·lic– i Gaudí, amb una gran mostra com a revisió crítica que desmunta els tòpics sobre l’artista.

Els dos temes impliquen un patrimoni que enllaça amb l’actualitat, un «amb termes com la memòria, la guerra, l’exili, els refugiats, l’art i el patrimoni» i l’altre «per la idea de ciutat de Barcelona». Mentre que fins al novembre seguirà el sorprenent ‘Diàlegs intrusos’, a la nova oferta expositiva i d’activitats es destinaran 2,3 milions d’euros del total del pressupost (15,9, una mica superior al de l’any passat, que va ser de 15,4, ja que esperen augmentar els ingressos del pèssim 2020). Abans de detallar el programa, tot i que molts dels projectes tinguin un complement digital que ajudarà mentre duri la pandèmia i es mantindrà quan remeti, Serra ha remarcat l’aposta del MNAC per «la presencialitat», recordant que és «un espai segur, còmode i confortable, que transmet llibertat, tranquil·litat i calma lluny de les angoixes que vivim».

Les fotos inèdites de la ‘caixa vermella’

Dels projectes sobre el conflicte, el més immediat –del 18 de març al 18 de juliol– és l’exposició temporal ‘La guerra infinita. Antoni Campañà (1906-1989)’. Les botes dels vencedors marcant el pas en la desfilada de la victòria franquista a Barcelona (21 de febrer de 1939), una nena en un menjador per a pobres a la Barceloneta, una barricada infantil darrere de la Universitat de Barcelona (agost de 1936), una miliciana al carrer d’Hospital i les ruïnes després dels bombardejos són algunes de les imatges del fotògraf Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), «tan rellevants o més que les d’Agustí Centelles», assenyala Serra, que l’artista va mantenir amagades en una caixa vermella durant més de 70 anys i que la seva família va trobar el 2018 al garatge. Una part d’aquest material inèdit (5.000 fotos) es mostrarà per primera vegada al públic en una exposició que revelarà la seva importància per al patrimoni fotogràfic del país i de la Guerra Civil. També s’hi podran veure algunes de les 63 fotos de l’etapa pictorialista anterior a 1936 que ha donat al museu la família de Campañà, que va testimoniar amb la seva càmera escenes quotidianes i la violència de la guerra.

Salvar l’art en perill

De cara a l’estiu s’inaugurarà ‘¡Art en perill! Salvaguarda del patrimoni artístic català (1936-1939)’, una reivindicació del memorable treball que durant la Guerra Civil va desenvolupar amb urgència la Generalitat per salvaguardar el patrimoni artístic i arquitectònic català davant la violència desencadenada per la sublevació feixista. La mostra reconeix en especial la tasca del primer director del MNAC, Joaquim Folch i Torres, que va patir la depuració i la repressió franquista en la postguerra, a més de ser qui va rescatar i restaurar del foc anarquista els tan disputats frescos romànics del monestir de Sixena, actualment exposats al Museu Nacional.

La mostra comença amb els primers treballs a l’estiu de 1936 que van implicar salvar, concentrar en dipòsits i museus, classificar, restaurar i identificar les obres, amb propostes que anaven més enllà de la propaganda republicana, com l’Exposició d’Art Medieval català organitzada a París, al Jeu de Paume, el 1937 (a la qual es dedicarà un espai monogràfic a les sales de la secció d’art romànic). Fotografies de l’època mostraran els combois de camions que van transportar el patrimoni artístic. Serra recorda la importància d’explicar aquesta salvaguarda «en un moment en què veiem com cauen els Budes de Bamian o com es destrueix Palmira». Reflexions que s’abordaran en activitats paral·leles que també tractaran sobre els exiliats de la guerra i la plasmació del conflicte des del còmic.

Un inèdit afusellament de Lorca

El MNAC ampliarà aquesta primavera les sales de la col·lecció permanent dedicades a la Guerra Civil destacant un nou espai dedicat al Pavelló de la República de l’Exposició Internacional de París de 1937, ja que el museu conserva una important quantitat d’obres que van formar part d’aquella mostra, algunes de les quals estan sent restaurades per sortir a la llum per primera vegada. Una d’elles és ‘Alegoría del fusilamiento de Federico García Lorca’, pintada per Fernando Briones el 1937. «Era una de les que estaven ‘tapiades’, amagades darrere un mur del MNAC, juntament amb gravats satírics i afusellaments que no havien vist la llum ni tan sols quan va arribar la democràcia. Fins als 80 no es van atrevir a treure-les», ha revelat Serra. A més, s’exposaran per primera vegada obres realitzades per dones artistes durant la guerra, es renovarà l’espai dedicat al cine exhibint noves pel·lícules en col·laboració amb la Filmoteca i s’enriquirà el dedicat a propaganda de guerra amb nous cartells i obra gràfica.

El vol republicà

Les rèpliques dels avions soviètics s’hauran de desmuntar per arribar fins a la Sala Oval del MNAC, ja que no caben per cap de les entrades del museu. Arribaran de la mà de l’artista Francesc Torres des del Centre d’Aviació Històrica de La Sènia, on la República va construir durant la Guerra Civil un estratègic camp d’aviació a l’inici del conflicte. Segons el creador, que oferirà gràcies a ells la instal·lació ‘Vol interior’ (de juny a setembre), són uns avions que no volen i, en paraules de Torres, «un avió que no vola no és un avió, és una obra d’art». Amb aquesta creació, l’artista explora aspectes com l’impacte que va suposar en el conflicte la guerra des del cel o la idea de sacrifici, que relaciona amb obres de la col·lecció històrica del museu. Per exemple, per explicar el vincle entre el sacrifici bèl·lic i el sacrifici per la fe religiosa juga amb la iconografia de la crucifixió i, en concret, amb la pintura gòtica del martiri de Sant Pere, del mestre Pere Serra (segle XIV).

Desmuntant tòpics sobre Gaudí

«Gaudí no era un geni aïllat i incomprès, sinó un artista que va saber interpretar i representar el seu convuls temps», avisa Serra davant «un dels tòpics que desmuntarà la mostra, que arribarà 25 anys després de l’Any Gaudí i serà una revisió molt crítica el discurs sobre l’arquitecte». L’exposició, comissariada per Juan José Lahuerta, del 30 de setembre a gener del 2022, està concebuda visualment «gairebé com una òpera» i també analitzarà l’impacte de la seva obra a Barcelona i «la relació de dependència de la ciutat amb l’artista» en una fórmula que convidarà al debat de repensar com es presenta la ciutat al món.

Plans d’una Barcelona buida en la qual només hi havia Ciutat Vella mostraran l’espai sobre el qual Gaudí va començar a treballar la seva obra i a crear un pla d’urbanisme gràcies a «tenir com a mecenes Eusebi Güell, un dels homes més rics de l’Espanya de l’època», ha recordat el director del MNAC.

La ceràmica que va arribar del Japó

Dins de la línia de recuperar artistes clau per a Catalunya, el 3 de juny arribarà la mostra ‘Els colors del foc. Hamada i Artigas’, amb un centenar de peces. Programada per al 2020 i posposada per la Covid, posarà en relleu l’obra del ceramista català Josep Llorens Artigas (1892-1980), que dialogarà amb la del seu col·lega Hamada Shōji (1894-1978) i amb l’art popular del Japó. Tots dos van mantenir una relació d’admiració mútua que visibilitza el fructífer vincle que artistes com Joan Miró i Eudald Serra van establir amb la recuperació d’aquest art popular nipó.

Notícies relacionades

Interioritats de la burgesia

A la nova sala dedicada als interiors burgesos conservadors, des de febrer, es mostraran exemples de les obres dels ‘ensembliers’ o interioristes que van proliferar a la Barcelona de l’Exposició Universal de 1888, referent del modernisme. Tapissos, pintures, escultures i tota mena d’objectes, com la cadira de l’oratori Cendoya de Joan Busquets, pintures de Mariano Fortuny i de Joan Brull, de qui es mostrarà la recent adquisició, encara no exposada, ‘A la llotja’.