Sílvia Pérez Cruz va teixir la seva teranyina letal al Palau

Figura indicada per a aquesta parcel·la anomenada ‘retrat d’artista’, dins del Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona, Sílvia Pérez Cruz va elaborar amb fermesa una teranyina amb què ens va anar enredant en el plaer des del primer tema, aquest ‘Que me van aniquilando’ entonat ‘a cappella’ i amb vista a Enrique Morente. Sessió de vespre al Palau, amb la seva aura excepcional en aquests dies tèrbols. Música en directe «per sentir-nos vius», va fer notar ella.

Fortalesa i fragilitat

Va marcar la pauta el recent àlbum ‘Farsa (género imposible)’ desprenent una identitat unitària devastadora malgrat la dispersió d’aquestes cançons sortides de pel·lícules, espectacles de teatre i dansa, i esquives edicions discogràfiques. Apuntant, va deixar anar, a aquesta fortalesa que pot confondre’s amb fragilitat, l’empordanesa ens va posar al seu món sense necessitat d’alçar massa la veu, trobant les harmonies justes de guitarra a ‘Plumita’, esbossant un bromós impressionisme elèctric a ‘Estimat’ o valent-se tan sols de la percussió a ‘Pena salada’.

Aquesta posada en escena va representar la quinta essència del seu art subtil, d’aquesta manera d’entendre la cançó com un artefacte insinuant, regit per pauses, diàlegs interiors i sigil·losos canvis de pell. Amb un trànsit d’alts vols a mig concert, quan ‘The womb’ i ‘Par coeur’ van obrir les portes a una abstracció més gran amb capes d’harmonies vocals i seqüències electròniques. La veu, com un instrument de possibilitats infinites, en un diàleg de regles secretes amb altres, molt dosificades, fonts de so. Perdent el món de vista i fonent el cant amb el pas de dansa a la peça més angulosa, ‘Fatherless’, d’una foscor expressionista.

Tot això ens va entregar la foto més nítida d’una Sílvia Pérez Cruz amb ànima d’artista experimental que, a través d’un estrany conducte que només ella coneix, aconsegueix tocar la fibra d’un públic ampli. Dominadora en escena entre les ombres fins al punt final, el clàssic ‘Gallo rojo, gallo negro’, ens va deixar preguntant-nos què pot arribar a sortir de la trobada de la seva estatura artística amb la Farsa Circus Band al concert programat per al 7 de maig al Liceu.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte