_juno reivindica «fer música sense haver d’agradar»

 

Protagonitza les cançons de _juno una parella, insinuada entre llençols a la portada de l’àlbum, que s’expressa amb veus «xiuxiuejades, molt a prop del micròfon,», i amb una electrònica de mínims. Convida l’oient a «veure per l’espiell el que succeeix en una habitació», ja sigui els seus diàlegs metafísics amb alentiment com les seves insinuacions carnals. Zahara, la cantant del duo, estima que «vivim a gran velocitat entre el passat, perquè els records ens fan sentir bé, i els plans de futur, i hem abandonat el present», o sigui que «la manera més fàcil de connectar-hi és el cos: parar i respirar, tot i que soni una mica a Marie Kondo».

L’àlbum de debut de _juno, ‘_BCN626’, que el tàndem presenta aquest dijous en una sala Barts amb el 50% d’aforament (Festival Mil·lenni), no té res de new age, si bé respira una intrigant barreja de fantasmagoria i sensualitat. Zahara i el seu còmplice, Martí Perarnau (que és també membre de la seva banda, així com capitost de Mucho), no aclareixen si els integrants d’aquesta parella entorn de la qual gira el disc són ells mateixos («volem jugar a aquest misteri i que aquesta pregunta se la faci el públic», desvia ell), si bé tots dos deixen clar que hi ha «una química real» i que «el que expliquen les cançons «és veritat».

Gravant entre fantasmes

Les al·lusions a l’«amor, el desig i el sexe» es manifesten entre interferències sortides de l’altre costat del mirall, creant una atmosfera que, concedeixen tots dos, té alguna cosa de ‘lynchià’, tant en les lletres mentalistes («en algunes m’observo a mi mateixa vivint una altra vida en un altre lloc») com en aquestes instrumentacions espaiades i flotants. En això va tenir alguna cosa a veure l’escenari de la gravació, l’estudi La Casamurada, al Penedès. «Una masia antiga amb una torre d’origen àrab», apunta Perarnau. «Transmet una energia especial».

De la convivència amb «els fantasmes» que ronden la casa va sortir aquest àlbum ric en pistes encriptades (el títol al·ludeix al codi d’un vol i al número d’una habitació d’hotel), que Zahara i Perarnau van publicar el juliol passat per sorpresa, sense ‘singles’ d’avançament. «I sense que ningú sabés que l’estàvem fent», destaca ella. Música que brinda un refugi anímic davant un món poc simpàtic, ¿no és així? Perarnau agafa el guant: «vivim en una societat ultracapitalista que et pressiona i que et tracta malament», també en la música, estima, on prioritza «l’haver d’agradar». Davant això, ‘_BCN626’ representa «un espai de seguretat en el qual poder fer música sense haver d’agradar a ningú».

Aquell sintetitzador dels 80

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

La primera cançó que Zahara i Perarnau van compondre junts és ‘La bestia cena en casa’, inclosa a l’àlbum d’ella ‘Astronauta’ (2018), i va ser seguint el fil quan tots dos, «dissolent els egos», van descobrir que «començava a sorgir una cosa diferent, que no casava amb els discos de cap dels dos», explica ell. Van coincidir a imaginar un àlbum amb «electrònica domèstica, petita i molt emocional», deixant-se il·luminar per clàssics moderns com ‘Vespertine’, de Björk, o ‘Carrie & Lowell’, de Sufjan Stevens.

Allà juga un paper simbòlic un estimat sintetitzador dels anys 80, el model Juno-6, de Roland, que dona nom a l’aliança i que «es pot sentir als discos de Prince o a ‘Jump’ de Van Halen», il·lustra Perarnau. Allà serà, a Barts, en un concert que serà el cinquè de la breu carrera de _juno. Que s’hagi mantingut dempeus té aparences de petit miracle, coincideixen tots dos. «Donàvem per fet que cauria».