El dramaturg Lars Norén mor als 76 anys

El dramaturg Lars Norén, gran figura del teatre suec, ha mort aquest dimarts als 76 anys, a causa de la Covid-19, ha anunciat el seu editor. «La importància de Lars Norén com a autor i dramaturg és gairebé impossible de resumir en poques frases, però va ser un dels més grans del nostre temps», va dir Eva Bonnier, la seva editora de les edicions Albert Bonnier, en un comunicat.

Norén era un dels més destacats dramaturgs contemporanis i dels més portats a escena a Europa, tot i que encara es manté poc traduït i representat al nostre país. Famós tant al seu país com fora, sovint el seu nom ha sigut relacionat amb el de grans gegants creadors suecs com August Strindberg (1849-1912) i Ingmar Bergman (1918-2007). L’autor va començar escrivint poesia en la dècada de 1960 abans de centrar-se en el teatre a finals de la dècada de 1970, com a autor i director. Amb un estil propi i enigmàtic, amb un punt negre. Entre les seves obres més conegudes hi ha ‘Munic-Athenas’ (1981), ‘Demonios’ (1982), ‘La noche es la madre del día’ (1982), ‘El caos es el vecino de Dios’, ‘El silencio’ i ‘Bobby Fischer vive en Pasadena’.

A més del Dramaten d’Estocolm, havia treballat en nombroses ocasions en la Comédie Française de París, en obres com ‘Poussière’, obra que va estrenar el 2018 on es va capbussar en els turments del final de la vida, la vellesa i la mort.

Notícies relacionades

Mor als 80 anys Marcia Lucas, l'editora que va convertir 'Star Wars' en un fenomen mundial

L’embolic de les monges de Sixena: de vendre sense permís els tresors del monestir a oferir les pintures murals per pagar un crèdit amb l’Incasòl

La Sala Beckett va muntar ‘Dimonis’, una obra sobre la relació de parella, el 2006 i el teatre de la Abadía de Madrid va exhibir ‘Fragmente’ el 2013, una visió de la crisi europea i una crítica al neoliberalisme.

El tema més recurrent de la seva obra se situa entorn de les relacions familiars, de la tirania dels pares, de l’esperit de revolta dels fills, de les desviacions sexuals, de la bogeria que amenaça uns i altres constantment. Els seus personatges es mouen en una tensió interior que molt sovint està a punt d’explotar