Guardó literari

Pol Guasch guanya el premi Llibres Anagrama amb una opressiva distòpia

  • El jove poeta tarragoní debuta a la novel·la amb ‘Napalm al cor’, «una crítica als mecanismes de repressió del poder i alhora un conjur contra la intempèrie del món actual», segons l’escriptora Imma Monsó, membre del jurat

Pol Guasch guanya el premi Llibres Anagrama amb una opressiva distòpia
2
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

‘Napalm al cor’, «una faula distòpica d’oprimits i opressors», en paraules del jurat Guillem Gisbert, ha donat al jove poeta Pol Guasch (Tarragona, 1997) el 6è premi Llibres Anagrama de novel·la, dotat amb 6.000 euros, que s’ha decidit aquest dilluns a Barcelona. 

Amb ‘Napalm al cor’, que representa el debut en la novel·la de l’autor dels poemaris ‘Tanta gana’ (premi Francesc Garriga 2018) i ‘La part del foc’ (premi López-Picó 2020), Guasch, de 23 anys, ha trobat «un lloc insòlit des d’on desplegar una prosa d’orfebre vigorosa que llegim com una crítica als mecanismes de repressió del poder, però que es pot transformar, gràcies a la tensió poètica que travessa el text, en un conjur contra la intempèrie del món actual», valora l’escriptora Imma Monsó, membre del jurat amb Jordi Puntí, Mita Casacuberta, les editores Isabel Obiols i Silvia Sesé i l’esmentat Gisbert.

La temptació de la violència

Dos joves que han crescut en una zona militaritzada protagonitzen ‘Napalm al cor’, ambientada en una geografia ambigua. Estan marcats per unes condicions de vida precàries, per la intolerància de l’entorn cap al seu desig, per unes famílies desarrelades i l’absència de perspectives. «Però encara mantenen la possibilitat de deixar-se enlluernar i fins i tot sotmetre, d’aferrar-se a la militància i a la temptació de la violència, i de continuar parlant una llengua que es desfà, la seva». Els dos joves intentaran fugir cap a «l’altra banda» trobant respostes a enigmes compartits, informa la nota de l’editorial Anagrama, que afegeix que la novel·la conté «una al·legoria de diverses opressions que determinen tantes vides, però també de la fina línia que de vegades separa la víctima del botxí».

«Novel·la postnuclear»

Si per Casacuberta és una d’aquelles lectures que, «com va dir Kafka, ens afecten com un desastre i ens ajuden a obrir el mar gelat que portem dins», per Gisbert es tracta d’una «suggeridora novel·la postnuclear ambientada al marge dels marges», que combina «l’asfíxia imperant al món que descriu i la voluptuositat dels recursos expressius que desplega per fer-ho».

Notícies relacionades

Guasch, que actualment investiga sobre teoria i literatura contemporània al King’s College de Londres gràcies a una beca i forma part de la productora cultural La Sullivan, es va formar en Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona, on ha sigut professor.

L’autor de Tarragona és el sisè guanyador del premi Llibres Anagrama, al qual en aquesta edició s’han presentat 83 originals, després d’Albert Forns (‘Jambalaia’), Tina Vallès (‘La memòria de l’arbre’), Llucia Ramis ‘Les possessions’), Irene Solà (‘Canto jo i la muntanya balla’) i Anna Ballbona ‘No soc aquí’.