‘One night in Miami’: una vetllada amb quatre titans del poder negre

Així ho imagina la nova pel·lícula, basada a l’obra teatral homònima de Kemp Powers i des d’aquest divendres disponible a Amazon Prime Video: a l’arribada del quartet a la suite –i malgrat les protestes de Cooke i Brown, que esperaven una nit de glops i dones–, Malcolm insta els seus amics a mantenir una conversa molt seriosa sobre les contribucions de cada un d’ells a la lluita pels drets dels afroamericans, i mentrestant no compartiran una ampolla de licor, sinó, a tot estirar, els dos pots de gelat de vainilla que hi ha al congelador. A partir d’allà, ‘One night in Miami’ transcorre a la manera d’una sèrie de confrontacions dialèctiques sobre el que significa ser negre, i en concret ser un negre amb seguidors, als Estats Units. 

Malcolm i Cooke protagonitzen un agressiu debat: ¿hauria l’home negre de buscar l’enfrontament i la revolució o, per contra, infiltrar-se en el sistema dels blancs per explotar-lo per la causa afroamericana? En un altre moment, l’activista intercanvia cops verbals amb Brown sobre la jerarquia que el to de la pell imposa també al si de la comunitat negra. Mentrestant, Cassius fa gala de la seva famosa tendència a les pretensions, i Cooke sembla excitar-se davant la més casual al·lusió al sexe femení, però en aquest sentit la pel·lícula s’esforça per allunyar els seus personatges del clixé. «Sí, aquests quatre homes són símbols, però al llarg d’aquella nit parlen de les seves pors i preocupacions, i es mostren honestos i vulnerables», indica l’actriu Regina King –recentment aclamada gràcies a ‘El blues de Beale Street’ i la sèrie ‘Watchmen’–, que amb ‘One night in Miami’ debuta com a directora. «Hem volgut mostrar-los abans que res com éssers humans, escriure una carta d’amor a l’experiència de l’home negre».

Mentre la vetllada s’acosta al final, la pel·lícula evita oferir respostes fàcils perquè, com demostra la passió amb què cada personatge defensa les seves postures, en realitat no n’hi ha. Contemplant-los barallar-se i reconciliar-se resulta inevitable pensar que, en menys d’un any, dos d’ells seran morts, i això no només embolica el relat d’amargor, sinó que li atorga bona part de la seva força dramàtica. La conclusió, assenyala King és que, si ets un home negre, «no importa quants diners tinguis o com de famós siguis, perquè seràs jutjat pel color de la pell. Això no canviarà mai». 

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

No cal fer res més que revisar els titulars del 2020, en efecte, per comprovar que continua sent rellevant el que es discuteix a la pel·lícula. I això és el que va apressar King a completar-la al més aviat possible. «Inicialment vam pensar a posposar-la, perquè no sabíem com afectaria el coronavirus a l’assistència al cine», recorda. Tot va canviar uns mesos després, després de les morts dels ciutadans afroamericans George Floyd i Breonna Taylor en mans de la policia. «Vam comprendre que l’havíem d’estrenar immediatament, perquè els nord-americans estem sumits en un profund debat racial i les paraules s’haurien de convertir en fets. Potser aquesta pel·lícula pugui ajudar».

‘One night in Miami’ ja ha fet història per un altre motiu. El setembre passat, es va convertir en el primer llargmetratge dirigit per una dona afroamericana a participar en la il·lustre Mostra de Venècia. «És important perquè, si la pel·lícula té èxit, servirà per obrir-los les portes a futures directores afroamericanes», opina King, l’opera prima del qual ha aconseguit fer-se un lloc entre els títols favorits en la carrera cap als Oscars. «Però si no en té, per a nosaltres les oportunitats s’esfumaran durant anys. Seria terrible que això passés».

Els quatre personatges reals en què s’inspira la pel·lícula