‘Fritzi: un conte revolucionari’: didactisme històric

Ambientada a la ciutat de Leipzig el 1989, aquesta pel·lícula d’animació simple però efectiva parla dels últims dies del mur de Berlín, d’aquell moment històric, no només per als alemanys, sinó en la pugna entre comunisme i capitalisme, que va venir a inaugurar una nova era potser més clement que l’anterior, però no gaire millor en bastants aspectes.

Notícies relacionades

Un Raphael reconstituït

Rutger Bregman: "Soc el Robin Hood dels talents"

‘Fritzi: Un cuento revolucionario’ adapta un llibre infantil de Hanna Schott que, tal com ha quedat reflectit al film, explica des d’un prisma tan didàctic com distès alguns dels successos esdevinguts dos o tres mesos abans de la demolició del mur i en el final de les dues Alemanyes. El seu protagonista, Fritzi, s’ha de cuidar del gos de la seva millor amiga durant els mesos d’estiu, però aviat descobreix que aquesta i els seus pares han aconseguit passar a Occident i l’únic que desitja és reunir-se amb ella.

La pel·lícula està ideada, sobretot, perquè el públic infantil actual pugui entendre alguns dels aspectes d’aquell procés. És, en aquest sentit, una proposta bastant localista, feta i pensada per a l’espectador jove alemany. Però veure-la des d’altres latituds i òptiques també resulta interessant ara mateix, quan aquest Occident idealitzat després de la caiguda de l’anomenat mur de la vergonya es dessagna de múltiples maneres.