2020, l’any horrible del cine espanyol

Les xifres de la taquilla espanyola han sigut catastròfiques. ¿Podia esperar-se el contrari en la situació que estem vivint? Amb part de la temporada clausurada, la reducció dels aforaments, la por del contagi i l’escassetat d’estrenes, era de preveure: 446 milions de pèrdues respecte al 2019 (un descens del 72%) i una baixa xifra de 169,7 milions d’euros de recaptació i 28,2 milions d’espectadors en comparació amb els 105 de l’exercici anterior.

El poc material nou de cine espanyol que arribava a les sales era rebut amb candeletes. Padre no hay más que uno 2, de Santiago Segura, va aconseguir reactivar de forma momentània la recaptació, però no ha sigut suficient. «El que necessitem a les sales són estrenes. De diferent varietat i mida, però estrenes», explica Octavio Alzola, al capdavant de la programació dels cines Renoir a Madrid i Barcelona. No oculta la realitat, la situació és crítica. Els cines estan oberts perdent diners. «Uns dies tens la sala plena i ets més positiu, un altre dia s’estrena una pel·lícula i no funciona com esperaves i et desanimes. La gent continua venint al cine, però no n’hi ha prou. Crec que tot remuntarà quan les notícies siguin bones en l’aspecte sanitari». 

Possible embús d’estrenes

Et pot interesar

Tots els implicats en la cadena industrial tenen esperança en l’estiu, quan es preveu que les vacunes hagin arribat a tota la població, la immunitat de grup sigui una realitat i comenci a reactivar-se la segona nova normalitat. Potser per això la major part de les grans estrenes programades esperaran a aquestes dates. Pot ser que fins i tot es produeixi un embús a causa de la quantitat de títols que s’han anat retardant successivament. 

Mercedes Gamero, directora general d’Atresmedia, no ha parat de treballar en cap moment perquè anessin tirant endavant totes les previsions de producció que tenien entre el 2020 i el 2021. Per aquesta raó tenen pendents d’estrena una autèntica bateria de pel·lícules que s’han anat rodant durant els últims mesos, des de ‘La abuela’, de Paco Plaza, a ‘Life is life’, de Dani de la Torre, amb guió d’Albert Espinosa, passant per ‘Las leyes de la frontera’, de Daniel Monzón i ‘La familia perfecta’, d’Arantxa Echevarría, amb Belén Rueda i José Coronado. «Les pel·lícules que s’han concebut, pensat, escrit, pensat i rodat per a cines, les estrenarem en cines», explica Gamero. «Volem contribuir que el cine torni a recobrar la salut i la seva importància cultural».n