‘Wonder Woman 1984’: l’ètica del superpoder

Quarta aparició de la Dona Meravella sota els trets de l’actriu israeliana Gal Gadot –després de Batman contra Superman: L’alba de la justícia’, ‘Wonder Woman’ i ‘Liga de la Justicia’–, ‘Wonder Woman 1984’ ens situa en aquella dècada per tornar a centrar-se en conflictes heroics, ètics i amorosos, no tan diferents dels de l’adolescent Peter Parker/Spiderman quan li diuen per activa i per passiva que un gran poder comporta una gran responsabilitat.

Notícies relacionades

‘Wonder Woman 1984’, una superheroïna a l’Amèrica de Reagan

La jutge nega al MNAC la possibilitat d’un informe pericial sobre el trasllat de les pintures de Sixena

Això li passa a la Diana, enfrontada ara a un brivall megalòman (el ‘mandalorià’ Pedro Pascal, aquí ensenyant el rostre) i a una noia tímida i agradable que, gràcies a una estranya pedra, adquireix poders devastadors.

La pel·lícula, llarga però agradable malgrat els excessos del brivall en la seva desmesurada ambició que arrossega el món al caos total, no és lluminosa ni fosca, els dos pols en els quals acostumen a moure’s els films de superherois tant de DC com de Marvel. Al contrari, apel·la a un sentit mesurat de l’aventura fantàstica i es vesteix amb les robes de la comèdia quan l’Steve, el gran amor de la protagonista, torna al món dels vius i no entén res de les vestimentes, música, balls i estètica dels ‘horteres’ anys 80.