El VAR té la seva mecànica

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

Tornem a l’esfèric i els seus símbols. Es parla molt del cuir últimament. I dels seus practicants esforçats, els seus obrers de diumenge, els seus herois prescindibles, els seus ídols caiguts, els seus morts a deshora. Venècia no és Nàpols. A Nàpols les pedres no resisteixen caretes de disseny. No caminen pels seus carrers arlequins, pantaleons, colombines, putxinel·lis. No hi ha pierrots prement el plectre. Les cases de Nàpols estan emblanquinades amb les cendres dels falsos enamorats. A Nàpols hi va haver un temps en què es van encomanar a un sant delirant i excessiu. Les cròniques ho expliquen com les antigues hagiografies, per a més glòria del ‘faedor’ de miracles. Aquest sant venia d’acceptar al diable el seu «tibi dabo», de recórrer els carrers ratllats del pla preolímpic. Venia de guanyar ell sol una guerra a la pèrfida Albió per a delit d’una rècula d’assassins amb entorxats. Venia d’una infància de camps de fang perfectes per crear ficcions. I tot va ser llavors deliri i conte nou.

La mecànica delVAR permet repetir moltes vegades (igual com els miralls i la còpula és abominable «perquè multipliquen el número dels homes», com va escriureBorges), permet revisar una vegada i una altra. El VAR admet la reescriptura de l’epopeia. Aconsegueix veure els defectes de l’heroi, confirmar els seus estratagemes, comprovar les seves enganyifes, adonar-se dels seus artificis, fer el còmput de les seves martingales. Busca com penalitzar errors, fer pagar les culpes, desemmascarar el mentider, l’impostor, l’indigne. Així sigui. Però ai, el VAR es nodreix de la repetició. I mai hi va haver dos herois repetits. Ni dos inferns idèntics. Canta, ohPelusa, la còlera...