Un vinet i un boleràs,

En els últims sis anys han desfilat per la seva informal tarimaJoan Garriga, Dolo Beltrán, Macaco, Joan Colomo, Amparo Sánchez i Maruja Limón, entre molts d’altres. Expliquen que algun concert s’ha prolongat més de tres hores. I que d’altres ni tan sols es van anunciar per por de col·lapsar el local i el carreró. Però tot això va ser abans del coronavirus, clar. Ara, l’aforament és de 30 persones i es programen dues sessions: un a les cinc i un altre a dos quarts de vuit. Això sí, l’entrada inclou una copa d’Al Fresco, aperitiu de vi escumós i tònica que et posa en òrbita ràpidament. A les Sagrades Tannines un diumenge a la tarda sembla qualsevol cosa menys un diumenge a la tarda.

Ambaixada de Santa Coloma

Aquest celler funciona tambécom a ambaixada no oficial de Santa Coloma de Gramenet a Barcelona. Els seus amos provenen d’aquesta ciutat, en la qual funciona el Tannines original. Dalt d’una nevera, a tall d’escut regional, reposa el bombo més vell deMuchachito Bombo Inferno, il·lustre colomenc que ha capitanejat més d’un sarau al local. Per allà caminava diumenge, com Jairo per casa seva; com un espectador més de la segona sessió de De La Carmela, duo també colomenc integrat pel cantautor i guitarrista Daniel Felices (de D’Callaos) i la cantant i també rapera Queralt Lahoz.

Lahoz sol arrencar les seves actuacions amb tal ímpetu que a la primera cançó ja et fa entendre que ets al millor lloc possible i que ella anirà a per totes. Però l’altre dia va ser encara més notori. El duo va agafar per les solapes el clàssic salser‘Llorarás’ d’Oscar D’León i li va clavar tal remenada flamenca que en cinc minuts el celler ja era una festa. Sense temps per respirar, van repetir jugada amb ‘Ojos negros’, del cantautor cubà Kelvis Ochoa.Si després d’aquests dos números, haguessin donat la sessió per finalitzada, ningú s’hauria queixat. Els deu euros de l’entrada estaven més que amortitzats. «Jo sé d’un lloc que té rius intensos al seu interior», cantaven. I tot i que els versos d’Ochoa es refereixen a Cuba, diumenge semblaven parlar d’aquest celler on les cançons també baixen intenses i cabaloses.

El directe de De La Carmela es nodreix principalment de versions: de La Lupe, Lila Downs, Celia Cruz, Silvio Rodríguez, Luis Eduardo Aute... I de boleros de 24 quirats:‘Bésame mucho’, ‘Adoro’, ‘Quizás’, ‘Dos gardenias’, ‘Historia de un amor’...Així, per escrit, pot sonar previsible, però De La Carmela fa miques el tòpic del concert de versions. Fins i tot aferrada al tamboret, la sonera més gran de Santako és un volcà que aprofita els seus dots com a improvisadora per afegir versos a les partitures clàssiques. I l’imprudent Felices no fa més que avivar l’incendi. «Amb Daniel no en guanyo per a rímmel»,va fer broma ella. I no va ser l’única a qui li va costar contenir aquestes llàgrimes negres. Perquè, a veure, ¿a qui li amarga un bon boleràs amb la que està caient?

Heroïcitat i entrega

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Aquests dies, els concerts que estan aconseguinttirar endavant tenen un afegit d’heroïcitat, devoció i entrega. Tant artistes com públic han hagut de vèncer recels i dubtes per citar-se al voltant d’un escenari i tot això es palpa en l’ambient. Diumenge hi havia gana d’escenari i es notava en la salvatge sintonia del duo. «Tenia moltes ganes que passés això», va confessar ella. «Jo porto tot el dia molt ansiós i molt nerviós», va afegir ell. També hi havia set de música entre el públic i es percebia en els aplaudiments, inusualment sorollosos per als pocs que érem. Un espectador colpejava la taula amb ímpetu per caldejar encara més la gresca. Bé, un espectador, no; era el Jairo.

Il’aperitiu va donar pas a les cerveses i els vins. I després van sortir croquetes i taules de formatges.I el local sencer va cantar la tornada d’aquell bolero que Queralt ha compost aquests dies en els seus llargs viatges amb metro. I ella va donar les gràcies al públic fins a vuit vegades per haver-se acostat al Sagrades Tannines. I va arribar aquell bis amb sabor a cantina mexicana. I el respectable va alçar les seves copes per brindar. I Muchachito va cridar: «¡En volem un altre!». I, tot i que soni a tòpic, vam sortir com nous. Amb les piles carregades i curats d’espant.