El que és real és una marca

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

El que és real és un misteri. «Noies reals», deia, amb cos bastant llegible, un anunci publicitari de contactes d’un diari de tirada nacional amb la fotografia d’una rotunda joveneta lleugera de roba. «Nois reals», deia l’anunci següent, en cos idèntic i amb una fotografia igual de descarada que feia visibles tots i cada un dels músculs de la tablet tàctil del cos xocolatejat d’aquell ‘boy’. «El guacamai de la imatge no és real», afirmava l’anunci televisiu de Parrot Bay en què s’espremia un guacamai, au que era imatge, icona, símbol o signe (el que digui la Semiòtica: Pike, Saussure, Peirce, Núñez, Lorenzo, aquells) del còctel granissat que es presentava en societat. Per si de cas. Perquè estigués clar. Perquè ningú dubtés del que és i no és real. 

Truman Burbank, en el xou segur de la seva vida segura com a agent d’assegurances de Seaheaven, surt sempre al carrer a primera hora dient als seus veïns: «I per si no ens veiem després, bon dia, bona tarda i bona nit» (en una imatge que deu molt a la coberta de ‘La broma infinita’; una salutació, per cert, que repetirà al final, com a forma de comiat teatral al topar literalment amb la realitat). En el clímax del relat, en el moment en què està punt d’ofegar-se al seu fals mar –no hi ha espòiler després de 20 anys–, exigeix angoixat una resposta a Christof, el seu creador: «¿Res és real?». I el seu pare adoptiu li/ens/es respon: «Tu ets real». Com un Bécquer de l’Oest Mitjà que sabés un himne gegant i estrany: «Realitat ets tu».