30 nov 2020

Anar al contingut

CONSUM CULTURAL

Rodrigo Sorogoyen: «El talent s'està mudant a les sèries»

El director d''Antidistubios' analitza per a EL PERIÓDICO l'excel·lent moment que viu la ficció serialitzada feta a Espanya

Julián García

Rodrigo Sorogoyen: «El talent s'està mudant a les sèries»

Rodrigo Sorogoyen (Madrid, 1981) és l’artífex, junt amb la seva inseparable col·laboradora, la guionista Isabel Peña, d’una de les grans sensacions seriòfiles d’aquest 2020, l’excepcional i controvertit ‘thriller’ policial produït per Movistar+ ‘Antidisturbios’. El director d’‘El reino’ i ‘Que Dios me perdone’ atén per telèfon aquest diari per analitzar l’excel·lent moment que viu la ficció serialitzada feta aquí, tot i que, com a home de cine, alerta del greu perill que suposa per a les pel·lícules l’imparable transvasament de diners al, ara per ara, més llaminer món de les sèries.

¿Creu que la ficció serialitzada espanyola viu una edat d’or?
Edat d’or... Suposo que tots caiem en la temptació de posar etiquetes. No sé si estem en una edat d’or, però sí que crec que ara mateix vivim en un moment molt bo, segurament el millor de les sèries fetes aquí. Estem en un camí que es va iniciar el 2011 amb l’estrena a Canal+ de ‘Crematorio’, i en aquests deu anys la progressió ha sigut molt important. Que Movistar+ entrés en joc és per a mi un punt fonamental al produir sèries com ‘La peste’ o ‘La zona’ que han servit per posar els fonaments d’aquesta, anomenem-la, edat d’or.

Aquest any han tingut un èxit excepcional sèries radicalment diferents com ‘Antidisturbios’, ‘Patria’ i ‘Veneno’.
És important que aquestes tres sèries que esmentes siguin de tres plataformes  diferents com Movistar+, HBO o Atresmedia; i que hagin tingut molt èxit sent tan diferents. És una mostra evident d’aquest bon moment i de la riquesa de l’oferta. HBO ha fet una aposta forta per una sèrie com ‘Patria’, d’una importància capital per motius obvis. I ‘Veneno’ també és una sèrie molt potent, perquè ha sabut connectar molt bé amb el públic amb una forma, un llenguatge i un fons molt diferents tant de ‘Patria’ com d‘Antidisturbios’.

¿Què explica aquest boom de sèries fetes aquí? ¿El desembarcament de les grans plataformes amb pressupostos i nivells de producció que costa trobar ja en el cine?
Per descomptat. És obvi. De talent n’hi ha a Espanya i a qualsevol país; sempre n’hi ha hagut. Però hi ha una gran diferència: es necessiten diners. Així de senzill. És evident que hi ha pel·lícules fetes amb un pressupost ínfim que tenen una qualitat increïble i que connecten amb el públic, però per norma general es necessita un bon pressupost perquè es necessita temps per rodar. En línies generals, no pots oferir grans actuacions ni rodar grans plans ni grans escenes si no hi ha temps i diners. És clau.

Les plataformes posen, en efecte, aquests diners i...
Tant la competència entre elles com la seva competitivitat han fet que inverteixin, inverteixin i inverteixin. Movistar+ ha posat molts diners. I HBO. I Amazon. De sobte les cadenes generalistes han de competir contra això i inverteixen més. En paral·lel a això hi ha el cine, que està vivint una situació horrible, però aquesta és una altra discussió. Els diners de les sèries eren uns diners que estaven ficats en les pel·lícules. El cine ja no dona diners i, és clar, el talent, la indústria, els actors, els directors, els tècnics, s’estan mudant al món de les sèries. Té tot el sentit del món. D’una banda està molt bé, però si això acaba provocant que el cine desaparegui, jo seré dels que combatran perquè no passi. El meu següent projecte és un llargmetratge que desitjo, i estem treballant per a això, que s’estreni als cines. Els cineastes hem de lluitar per això.

¿Què opina, com a home de cine, de la situació del sector? Per la pandèmia no hi ha gairebé ni pel·lícules per ser estrenades, ni sales on poder projectar-les...
És lamentable. El cine no pot desaparèixer. No ho podem permetre. Em nego a pensar-ho, però soc realista i conscient que la situació és horrible. No és que es digui que tancaran els cines, és que ja estan tancant. Les distribuïdores i exhibidors estan invertint cada vegada menys en el cine. I és una tragèdia, perquè no podem permetre que la humanitat perdi una cosa tan important i enriquidora com l’experiència cinematogràfica. Els cineastes, insisteixo, ens hem d’unir per evitar aquesta tragèdia. I el Govern, sigui del color que sigui, ha de mostrar més compromís. Perquè tot això significa matar una part de la nostra cultura; tot i que, en fi, en aquest país, lamentablement, no costa gens matar part de la nostra cultura. En tot cas, crec que encara som a temps d’evitar-ho.