Vudú musical contra el racisme

Però no només d’aquest episodi racista va sorgir aquesta festa inclusiva. Hi ha més antecedents. Wekaforé, nascut a Lagos fa 25 anys, havia corregut abans per moltes altres sales de Barcelona, però no acabava d’estar còmode a cap club. S’ho passava bé, però li faltava alguna cosa. «Vaig anar a molts tipus de festa, de techno, de funk, de reggaeton... Però no vaig trobar-hi gent com jo, sempre hi havia alguna cosa rara», indica l’artista, membre de projectes musicals tan interessants com Egosex. Apunta algun cas més: «Hi ha clubs que tenen fotos penjades a les parets de llegendes del jazz, en els quals dj blancs punxen hip-hop i que de vegades no deixen entrar negres... ¡No passa res, però una mica de coherència!». Amb el temps, Voodoo Club es va anar convertint en alguna cosa més que una festa, un moviment en el qual, al voltant de la música, s’unia part de la comunitat negra de la ciutat. Com a exemple: van convocar la seva gent perquè participessin en les marxes ‘Black Lives Matter’ a Barcelona després de l’assassinat de George Floyd.  

I de l’estrebada d’aquest moviment comunitari neix ara Voodoo Music, un segell que lidera Wekaforé i que busca potenciar la cultura i el talent de músics negres a Barcelona. També és una manera d’augmentar el seu altaveu. «La música és el canal més fàcil per comunicar, vendre idees, expressar-se, fer manifestos per al futur; aquesta és la nostra primera missió», exposa Wekaforé, que ara acaba d’estrenar el segell amb un EP sota el seu àlies Spirit Disco. De fet, el primer tema publicat pel segell Voodoo Music el firma Wekaforé (amb Jimmy Bones) i té a veure amb l’explicat anteriorment. ’Negro con estilo’ és el títol del ‘single’ i una resposta audaç a l’home que li va negar l’entrada a una discoteca. 

Igualar la teva ‘playlist’

El llançament del segell ha sigut també una manera de no perdre el sentiment col·lectiu ara que no es poden ajuntar a les festes. «És una manera de mantenir aquesta energia comunitària i, alhora, intentar arribar més lluny de Barcelona», explica. El segell segueix la mateixa filosofia que la festa: obert a tothom i per a tots els estils, en aquest cas, musicals. Però, això sí, la missió principal és, en paraules de Wekaforé: «Posar més gent negra a les playlists, als clubs, a les festes.» «Sempre dic: ¿Quants negres veus en el teu dia a dia? Y, ¿quants músics negres d’Espanya estan a la teva ‘playlist’? Hi ha una desigualtat clara», afegeix. 

A Voodoo donen serveis a l’artista de producció, ajuden a escriure cançons i a crear la marca de l’artista. Una plataforma, en què ara hi ha gairebé una desena d’artistes (el ‘beatmaker’ colombià Afternight, el duo italonigerià Blood on the Marble o la vocalista nigeriana Simblackk, per exemple) pensada sobretot per al talent emergent. Ells haurien de partir amb avantatge en aquests temps de domini de la música negra, molta feta per blancs. «La música és gratis, i les idees i l’esperit, algú creatiu pot fer el que vulgui. Si ho sents, fes-ho. El públic general no es pregunta d’on ve, tampoc és la seva feina, però sí que hi ha d’haver un equilibri en la informació sobre d’on prové la música», reflexiona.

Wekaforé reclama iniciatives que ajudin a què no hi hagi tanta diferència entre la diversitat que hi ha al carrer amb la que hi ha sobre els escenaris. «Va més enllà del racisme, també hi ha sexisme. Mires el cartell d’un festival i tot són blancs, heteros. Des del principi dels temps la gent utilitza la cultura i la música africana, dels negres, però no vol posar negres al seu negoci», exposa. O polítiques, projectes, programes, perquè «un nen de 15 anys de Valladolid, que s’identifica com un mirall amb un blanc, pugui també veure’s reflectit en un artista negre».

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

L’impulsor de Voodoo explica que el moviment Black Lives Matter ha ajudat en aquest sentit, en el de «descolonitzar ments». «Moltes vegades, quan volen negres a una feina és perquè ballis, corris, cantis, però no perquè pugui pensar una estratègia per fer tal o qual. Ha de ser normal que tinguis un negre treballant amb tu, cal normalitzar-lo», sentencia.  ¡Ah! Wekaforé també diu que el futbolista de Guinea Bissau del Barça, Ansu Fati, ha ajudat: «És un negre amb estil que ha fet callar molta gent sent molt jove».

L’artista nigerià viu en aquests temps de pandèmia més de la seva línia de roba que de la música. Dues formes d’expressió amb l’africanisme al centre. En les dues disciplines, mostra la seva visió contemporània de la tradició. El seu segell, bon reflex d’ell, és multidisciplinari: també té una branca dedicada a ajudar models negres i una altra, a ballarins. Facin el que facin, negres amb estil.