26 d’oct 2020

Anar al contingut

RENOVADA VIGÈNCIA DE L'AUTORA DE 'DAMA DAMA'

Cecilia torna del futur, 44 anys després

Creix el culte a la cantautora, figura avançada al seu temps, evocada per veus com Lídia Pujol i Maria Rodés

Jordi Bianciotto

Cecilia torna del futur, 44 anys després

Cecilia va dir que les seves cançons eren per al futur, i 44 anys després de la seva mort estan, en efecte, en boca d’artistes d’una altra era. Creixen la curiositat, la simpatia i el reconeixement entorn d’aquesta cantant i compositora que va ser rara avis en la cançó espanyola dels 70 amb les seves estrofes respostejadores, la seva crònica social burlesca i les seves visions avui llegibles en clau feminista i ecològica.

L’últim és aquest àlbum de Lídia Pujol, Conversaciones con Cecilia, que en el context Covid-19 no té encara data de sortida i que dona peu a un cicle d’espectacles a estrenar el pròxim dissabte amb el diàleg amb Marina Garcés a la Beckett. En paral·lel, Maria Rodés canta Me quedaré soltera en recitals com el de fa uns dies a la Mercè; peça que forma part d’un repertori sobre Cecilia que ha interpretat ocasionalment. I en els últims temps, figures com Rozalén, Virginia Maestro (ex-Virginia Labuat), Mäbu (María Blanco, la filla de Sergio i Estíbaliz), Lydia Martín e Inma Márquezs’han acostat al cançoner de la plorada Evangelina Sobredo, morta als 27 anys, el 2 d’agost del 1976, quan el cotxe en el qual viatjava va xocar contra un carro de bous a Colinas de Trasmonte (Zamora).

L’efecte hipnòtic

Adverteix l’onada favorable Jesús Caramés, probe ceciliòleg que amb prou feines tenia 10 anys aquella matinada fatal i que gestiona la web oficial (cecilianet.com) i la pàgina de Facebook, sempre amb la proximitat de Teresa Sobredo, germana de la cantant. «Cecilia està ara més en ment de la gent que fa anys, i això es nota fins i tot en programes com Cachitos o Viaje al centro de la tele», fa notar Caramés. «Les seves lletres adquireixen una actualitat sorprenent, i a molta gent li passa el mateix que a mi: se’t creua i t’hipnotitza».

La cantautora Cecilia. 

Com t’assalta, i et fa somriure, aquesta foto de Cecilia tramposament embarassada, amb un coixí sota del vestit com si fos una ostentosa panxa, posant amb el gat i la figura de la Verge Maria. «Ella era una catxonda», afirma Jesús Caramés, recordant que la imatge havia de ser la portada del seu segon àlbum, que desitjava titular Me quedaré soltera, com una de les cançons. Passada per censura, va ser substituïda per un perfil seu en blanc i negre, però l’arranjament no va evitar que ‘Cecilia 2’ (1974) s’elevi avui com un clàssic, amb altres temes memorables, com ‘Caminar’, la mediambiental ‘La meva ciutat’ i la declaració d’intencions d’‘Equilibrista’, on impugna els plans que els seus pares poguessin tenir sobre ella i sospira per alçar el vol com «paloma, la pluma, reina de la pista».

Llesta per boxejar

Cecilia, o Eva, com l’anomenen els seus, va ser la noia de bona família i educació cosmopolita (pare diplomàtic; van viure al Regne Unit, Estats Units, Portugal i Jordània), a qui van atrapar els vents del 68. Ni cantautora ortodoxa ni rossinyol comercial, va encunyar una manera de fer pròpia: a la coberta del primer àlbum lluïa un guant de boxa, avís a navegants. I quan la van enviar a l’OTI sense comptar amb la seva opinió, no va parar fins a canviar la lletra del tema assignat, de manera que l’aparentment inofensiu Amor de medianoche deixava caure: «Yo no quiero ser tu sombra en un rincón / la muñeca que no tiene opinión».

Els vetos censors van caure sobre peces com ‘Mi querida España’: una Espanya «viva» i «muerta»; «nueva» i «vieja»,  deixava anar a la versió original, que va cantar sense tallar-se a ‘Musical Mallorca 75’, en directe a TVE. El periodista José Madrid li va retre honors en la detallada biografia ‘Equilibrista’ (Ed. Ocho y Medio, 2011), comptant amb el testimoni del discret Luis Gómez Escolar, músic i parella d’Eva (el futur autor, al costat del guitarrista d’ella, Julio Seijas, de Bailar pegados, el hit de Sergio Dalma).

El disc impossible

A l’obra discogràfica faltaven peces per completar, però Jesús Caramés va tenir accés a 40 cintes de les golfes familiars i, de la mà de José Ramón Pardo i el segell Rama Lama, van donar peu a volums amb material inèdit confluents als vuit compactes de Todo Cecilia (2016). Compendi que rescata la foto del fals embaràs i inclou mostres del disc que no va poder ser, el que anava a dedicar a Valle-Inclán. El dia de l’accident mortal, ella es dirigia a Madrid per posar la veu a algunes d’aquestes cançons.

Torna Cecilia, vinguda del passat o potser del futur. Una creadora que, més enllà de la famosa Un ramito de violetas, mereix «més difusió entre les generacions més joves», estima Maria Rodés. Potser una bruixa, com les «dones lliures» a qui ella canta a Lilith, el seu nou disc i espectacle. La «veu profètica», observa Lídia Pujol, amb el to diàfan del qual «ni jutja ni condemna».