'She dies tomorrow': Amy Seimetz, en la muntanya russa de l'ansietat

Però, tot i que més coneguda, encara, com a actriu, Seimetz va estudiar cine, i després literatura i història d’art, amb la intenció de dirigir. Va començar a actuar en els seus propis projectes per estalviar costos, però més i més col·legues li demanaven aparèixer davant la pantalla. Gairebé sense adonar-se’n, ha acabat actuant en infinitat de títols, però dirigint tan sols dos llargs: ‘Sun don’t shine’, del 2012, i l’encara més brusc i intuïtiu ‘She dies tomorrow’, que es projectarà divendres i dissabte en el festival de Sitges com a part de la secció competitiva. El divendres 30 arribarà a les sales comercials.

La idea com a virus

Al cap de Seimetz no hi havia intenció, d’altra banda, de fer res remotament comercial. «Acostumo a escriure per a tele i pel·lícules més grans, però aquesta vegada volia alliberar-me, fer alguna cosa amb un format de producció que em permetés ser més instintiva, deixar-me portar per certes energies i que això ho inspirés tot».

La seva heroïna es diu, no per casualitat, Amy. Com tampoc és casual que visqui a casa de la veritable Amy. A partir d’una misteriosa crisi preapocalíptica, Seimetz es marca una insòlita exploració dels seus sentiments d’ansietat, amb els quals ja convivia abans de la pandèmia. «Que l’Amy [la seva col·laboradora habitual Kate Lyn Sheil] pensi que morirà demà, l’endemà, és una altra forma d’ansietat. Aquest punt de partida em servia per intentar que el públic entengués què significa estar en aquesta muntanya russa».

En un gir pervers dels esdeveniments, l’Amy contagia aquesta certesa fatalista a una amiga (Jane Adams), i aquesta la contagia al seu germà (Chris Messina), que al seu torn la contagia a la seva dona (Katie Aselton), tan displicent que igual s’ho mereix. En ‘She dies tomorrow’, el virus és la idea. «És una cosa habitual ara mateix: en aquest país, si poses les notícies, creus que cada dia és la fi del món, i és fascinant veure amb quina rapidesa s’expandeixen totes les idees més apocalíptiques, que solen estar basades en la por».

‘She dies tomorrow’ fa por, una por existencial. Però, sobretot, genera riure, intriga i estranyesa. «Volia jugar amb tots els trops del terror, la comèdia i el ‘thriller’, i introduir-hi elements de cine artístic. Potser, per damunt de tot, m’interessava la idea de crear una experiència visual i sònica». Tant els títols inicials com certs moments d’epifania remeten als tiberis sensorials de Gaspar Noé: «El so, les imatges, el bombardeig dels sentits... Tot això m’encanta de Noé. De vegades no m’agraden les seves pel·lícules, però sempre m’encanta l’experiència».

Alternant entre oficis

Notícies relacionades

El Último de la Fila: «La gent vindrà a sentir les nostres cançons, no a veure’ns a nosaltres pel nostre físic»

Una cantant catalana es cola a la llista de candidates a cançó de l’estiu a Spotify

El treball, potser, més brillant de Seimetz fins ara continua sent la primera temporada de ‘The girlfriend experience’, en la qual va coescriure el guió amb Lodge Kerrigan i va dirigir la meitat d’episodis. També es va encarregar de la meitat de la segona temporada. ¿Per què va declinar fer la tercera? «Això va ser sempre, sobretot, un projecte de Steven Soderbergh –director de la pel·lícula del 2009 que va inspirar la sèrie–. Abans o després ho havia de deixar, perquè la idea era anar renovant els autors. Em va demanar una llista de substituts i es va quedar amb Anja Marquardt, directora de ‘She’s lost control’, una pel·lícula increïble».

Després de les excel·lents crítiques recollides amb ‘She dies tomorrow’, ¿Seimetz es planteja passar més temps darrere que davant de la càmera? «Miro d’anar alternant. Quan dirigeixo massa, de seguida somio que algú em digui el que he de fer. I quan actuo massa, començo a pensar que jo dirigiria millor alguna escena (rialles). Sé que he de dirigir quan em passa pel cap dir al director on col·locar la càmera».